Festa

Potser l’hem esperada tot l’any o potser ens agafa desprevinguts, però ja hem arribat a la Festa Major de Sant Pere i de bracet l’estiu. Arriba el temps de trencar amb les obligacions i la rutina per a submergir-nos en l’efervescència festiva. En els pocs dies i les curtes nits (o al revés, tant hi fa) que duren les nostres festes, abandonem la nostra ataleiada individualitat per a sentir-nos, més que mai, integrants d’una comunitat que vibra amb tot el seguit d’actes que ha estat preparant tot l’any amb esforç i il·lusió. La festa aplega diferents generacions i estrats socials al voltant d’uns ritus que són símbol d’identitat d’una col·lectivitat ben heterogènia. La festa com tota obra humana és viva i plena de canvis i contradiccions, és sempre en construcció, com una Torre de Babel que s’enlaira per a què tothom hi pugui dir la seva. Els autèntics protagonistes de la Festa Major són aquelles persones que treballen tot l’any per a recuperar el Ball de Galeres, per a construïr les Barraques de Festa Major, per a programar concerts al seu bar o per a la futura recuperació del satíric Ball de Dames i Vells, entre molts d’altres. I finalment cito la primera frase d’El bell estiu de Cesare Pavese, que talment es pot aplicar a les Festes en què estem immersos: “En aquells temps sempre era festa. N’hi havia prou amb sortir de casa i traspassar el carrer...” 

Publicat al Punt el juny de 2001