WOYZECK, o el trencaclosques inquietant

El Teatre Fortuny ha tingut l’encert de portar, a la nostra ciutat, Woyzeck, potser l’obra més interessant del Festival Grec d’enguany. Woyzeck és l’obra mestra de Georg Büchner que, quan va morir als vint-i-tres anys de tifus, va deixar inacabada i amb quatre versions diferents. Woyzeck és el nom del miserable protagonista d’una angoixosa història que ens mostra, sense pudor, tota la baixesa de la condició humana. Basant-se en un cas real, Büchner ens relata cruament la història d’un fuseller de l’exèrcit que és explotat pel seu superior, sotmès a uns estranys experiments per part d’un lúgubre científic i enganyat per la seva companya. Atrapat dins d’un engranatge tant gris com ell, la revolta desesperada que Woyzeck duu a terme contra la seva fatalitat resultarà tant eixorca com la de L’étranger de Camús.

Woyzeck fou una rara avis en el seu temps, de manera que no fou estrenada fins el 1913, just a temps per a donar peu a l’expressionisme alemany i sobretot per a ésser el referent literari immediat de Bertold Brecht, el qual fins i tot va voler estudiar medicina per emular Büchner. Ricard Salvat considera Woyzeck com el primer “drama proletari”, gènere que Brecht conrearia profusament amb obres com Santa Joana dels escorxadors o Mare coratge. A cent anys de distància els dos dramaturgs s’agermanen en denunciar la mesquinesa d’un sistema que prostitueix al poble i que després linxa al pobre desgraciat que en un moment donat descarrega tot l’odi que ha anat rebent en comptagotes de la seva societat. La traducció i proposta de Feliu Formosa recull els 27 fragments que havia deixat Büchner i els converteix en peces que encaixen a la perfecció entre sí. La inquietant posada en escena d’Àlex Rigola llegeix el text de Büchner amb una violenta frescor i sap embolcallar-lo amb una escenografia hermètica, que engabia com a feres, un reguitzell d’excel·lents actors. Aquests amb una treballada i molt dura interpretació posen el cor de l’espectador en un puny i l’angoixa i la desesperança de tota la colla de personatges esparracats travessa la quarta paret i s’abat sobre el pati de butaques. En el paper de Woyzeck destaca amb llum pròpia un irreconeixible Lluís X. Villanueva, Mingo Ràfols aconsegueix una interpretació acuradíssima i Daniela Feixas dibuixa líricament el personatge de Marie. Menció a part mereix l’encert de Rigola de donar al robust Pep Jové un paper d’infant que resol amb escreix. També cal destacar les correctes actuacions de Carles Canut i del camaleònic Boris Ruiz. La resta d’actors i actrius tampoc no desentonen i són una peça més d’aquest excel·lent trencaclosques inquietant que és el Woyzeck d’Àlex Rigola i Feliu Formosa. Però tots els trencaclosques tenen el perill de no poder ser resolts pel públic.

Woyzeck de Georg Büchner. Traducció: Feliu Formosa. Intèrprets: Lluís X.

Villanueva, Mingo Ràfols, Daniela Feixas, Pep Jové, Gavina Sastre, Miquel Gelabert, Carles Canut, Joan Carreras, Boris Ruiz, Mireia Aixalà.

Direcció: Àlex Rigola.

Publicada a la Revista del Centre de Lectura. Quart trimestre de 2001.