dimecres, 31 de desembre del 2003

Guillem de Berguedà

L’obra completa musicada de Guillem de Berguedà hauria estat un bon

regal pel tió, els crus sirventesos lliguen amb l’escatològic tronc, però si se us ha passat de regalar-vos aquest disc, sempre es pot dir que el sabor medieval d’aquest poeta també pot anar de bracet amb els Reis d’Orient. Gràcies a les bones arts de dos altres terribles berguedans, el cantant Francesc Ribera, Titot, i l’escriptor de culte Jordi Cussà, gaudim de nou dels punyents versos del poeta del segle XII. La música d’aquest CD va a càrrec d’una trentena de músics de primera fila de tots els racons dels Països Catalans que han fet nova punxa a les composicions de Guillem de Berguedà, personatge que, segons

Marde Riquer, era tan bon poeta com mala persona. Berguedà no era cap intel·lectual alambinat ni un imparable poeta estràbic; Guillem era un autèntic malparit que insultava i guerrejava a tot drap i es clavava a les mullers, germanes i filles dels amics. Però malgrat això,

Berguedà va aconseguir que Dant imités els seus versos; era un malànima amb sentiments, que planyia amargament la mort dels enemics que més havia blasmat o lamentava tristament que el rei Alfons l’hagués rebutjat per la seva mala vida. Són trenta-dues cançons que fan saltar una espurna en la nostra intel·ligència, no pas com les eurovisives fresses. Alguna cosa no funciona si la glopada d’aire fresc ens la porten les cançons d’un paio que va morir fa vuit segles. Aquest doble CD és un bon tascó per fer esberlar la farisaica beateria dels temps moderns.

El Punt, 31.12.2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada