Pebràs

Ahir quan vaig anar a dinar a casa els pares em vaig menjar els primers pebrassos de la temporada, mon pare va anar a fer un volt pel Puig d’en Cama i en va collir un cistell ple. M’explica que de rovelló, ni un, només va trobar els nassos tallats, o sigui, que algú se li havia avançat, però sortosament havia prescindit de collir els pebrassos. El pebràs és un fong bastant desconegut, tot i que pot competir directament amb el rovelló, la textura és molt semblant i potser el gust no es tan fi com aquest, sinó que té un gust potent i lleugerament picant que fa les delícies dels que som del gra fort. El meu gust als pebrassos s’ha anat desenvolupant per substitució, els boscos del Baix Camp són literalment arrasats per boletaires més o menys professionals que van de cara a la pela, i per manca de rovellons: pebrassos. I si em féssiu triar, no sé amb què em quedaria...

Sempre que he explicat aquesta història, el personal ha acostumat a no fer-me gaire cas, ja que l’addicció al rovelló és molt forta. Millor que millor, si gairebé ningú no els cull, sempre serà ben fàcil trobar un cistell de pebrassos al bosc