M’havia passat per alt, però el Tio Carrasca, l’Esclafamuntanyes ens ha recordat a tots que Joan Olivares ha guanyat el premi Constantí Llombart de novel·la dins els premis literaris Ciutat de València de l’Ajuntament de València, sí, sí, el de la Rita Barberà. Al Joan Olivares el vaig conèixer durant els anys que amb el David, el Biel, la Roser, l’Agnès, l’Ester i companyia vam fer agitació literària a la ciutat de Reus, a través de de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Lectura. Lluny de dirigismes institucionals i sense encomanar-nos ni a Déu ni al dimoni convidàvem els escriptors catalans que ens agradaven, i vam portar el Joan Olivares a Reus a presentar els seus dos llibres més recents de llavors: Vespres de sang i Dies de verema que havia guanyat el Premi de Literatura Eròtica de la Vall
d’Albaida un temps abans.
Tot i que aquell dia jugava el Barça competició europea, crec que va ser eliminat i el cap de l’entrenador Serra Ferrer era vist per sentència, a la presentació hi havia tres dotzenes de persones, un èxit si considerem la nul·la vida literària reusenca. Com que el rapsode titular, el David, estava absent em va tocar llegir a mi fragments de la literatura d’Olivares a ritme de la música de Traüt de Tarí per acompanyar els textos. Acabat l’actevam anar a sopar al Celler del Raïm, i ens va acompanyar l’Empar, de la Vall d’Albaida com l’Olivares. Durant el sopar, a part de la tertúlia obligada sobre literatura i política, l’Olivares ens va embadalir amb explicacions sobre rellotges de sol i la lògica matemàtica utilitzada per la construcció del Micalet de València, i com segurament una formula semblant havia hagut de servir per bastir el seu contemporani Campanar de Reus. No he sabut trobar informació sobre la novel·la guanyadora del premi, no sé si ja ha sortit al carrer, però de seguida que la pugui trobar la compraré, l’Olivares, la persona i l’escriptor, bé s’ho valen.
