Vaig a fer un riu

Un dels llibres que em va caure a les mans per Sant Jordi va ser el del programa Caçador de paraules que conduïa el Roger de Gràcia. Com que el programa m’agradava molt, mol ssim vaig llençar-me a devorar-lo però vaig voler anar directe al capítol que havien gravat a les Terres de l’Ebre, ja que són unes terres que formen part de la meva cartografia par cular.

segueix...

A la facultat vaig conèixer un munt d’ebrencs i ebrenques i alguns han estat amics i tot, però abans d’això ja havia recorregut amunt i avall un munt de vegades aquelles terres: havíem anat amb la colla uns quants anys de festes a Vilalba dels Arcs a Ca Cassol, amb els pares a comprar oli i vi a Corbera d’Ebre i sempre fèiem un tomet pel Poble Vell, i fa uns quants anys amb la parella a fer el gos a Benifallet de manera més o menys regular. Entre una cosa i altra hi ha un munt de topònims que associo a alguna vivència: Els estrets d’Àrnes, Pinell de Brai, Cardó, la Fatarella, la Cova Meravelles, Pinyeres, el castell de Miravet, Costumà, Tortosa per les festes del Renaixement, Ulldecona, Nonasp, Horta...

I si hi ha una persona que coneix aquestes terres de punta a punta és el Pere Navarro, un dels professors més divertits, savis, entusiastes, compromesos i alhora durs de l’URV. Amb ell vaig haver de suar tinta per aprovar la Dialectologia I i II de la carrera, però gràcies a ell en vaig aprendre un munt i també a respectar i estimar totes les varietats de l’idioma, fins i tot el xava barceloní que és tan mal vist per segons quins puristes. Doncs bé, els que van fer el capítol del Caçador de paraules dedicat a l’Ebre van tenir l’encert d’anar-lo a buscar perquè participés al programa.

Però, sorpresa! Al llibre aquest capítol NO HI ÉS! Jo tinc la primera edició del març de 2007, no sé si a les següents ho han arreglat, però és una falla monumental. Les Terres de l’Ebre són el ginoll de la cama que semblen els Països Catalans continentals, amb l’eterna ignorància que des de la Catalunya Vella s’ha tractat a aquestes terres és impossible poder lligar res amb el País Valencià. L’oblit sistemàtic de les Terres de l’Ebre per part de l’administració i la cultura oficial ens ha inutilitzat el nus natural entre Barcelona i València, entremig d’aquestes ciutats no tenim cap mar com sí que tenim amb les Illes, però és igual, no ho hem sabut aprofitar, i tot el contingent d’ebrencs i ebrenques que amb la seva vida diària són els que veuen més que ningú l’artificiositat de la ratlla que passa pel Sénia, són oblidats, com aquest capítol del llibre.