Siuranella

Siuranella està davant de Siurana, però forma part de la Serra de la Gritella i la llegenda explica que era on els cris ans tenien el seu campament en en setge de Siurana a l’Edat Mitjana. Veritat o men da, Siuranella té unes parets igual d’impressionants que les de Siurana i ambdues són un paradís per a escaladors de tot el món.

Si el que volem és caminar i no pas escalar podem fer un i nerari circular que no és gens di cil i que és rela vament curt.

Podem sortir de Siurana pel camí vell a Cornudella. Trenquem a la dreta i per pista anem fins a la carretera; baixem fins a trobar un cartellet a la meitat d’una recta que hi diu Fonts Caldes. Si volem estalviar-nos aquest tram una mica pesat podem deixar el cotxe a la mateixa recta de la carretera on hi ha un petit espai on hi caben quatre o cinc cotxes, que és on els escaladors acostumen a aparcar.

Baixem pel corriol pel mig del bosc i en un moment ens plantem sota mateix de les parets. Si és primera hora del ma no hi trobarem ningú, però una mica més tard és fàcil veure-hi penjats escaladors. Són el Pilar del Cargol i la Rambla, un 9a+, una de les vies més complicades de tot el país. La veritat és que les parets desafien la llei de la gravetat i sembla que s’hagin de desplomar damunt del teu cap. Abans d’arribar a l’Olla deixem un senderó a l’esquerra, que és per on tornarem. Moments després arribem a l’Olla que és un amfiteatre de roca natural i baixem cap al barranc i arribem a una caseta de toma d’aigua, i pugem barranc amunt. Mes val portar pantalons llargs perquè el camí està bastant brut i és fàcil que ens esgarrinxem les cames. Seguim barranc amunt per la llera seca del barranc i un pèl més tard trobem a mà esquerra una fita i marques blanques. Les seguim i ens enfilem fort. Podríem con nuar pel barranc per anar a trobar el PR al a la font de l’Aubergada, però aquest primer és més ràpid. Amunt tenim una bona vista del bosc del barranc i de les roques. Atenció perquè hi ha corriols que es perden, paciència, si arribeu a enlloc, torneu enrere i recupereu el camí. Hi ha poques marques blanques, però n’hi ha suficients per no perdre’s. Arribem a dalt de tot, al Coll de la Vaca. Paga molt la pena enfilar-se a les roques que hi ha per a veure una magnífica vista del barranc, de Siurana, de Gallicant i del Priorat. Per dins el bosc agafem un indicador que ha posat l’Ajuntament de Cornudella que ens indica el grau de la Covassa, podem agafar aquest o passar pel Grau Tallat, que em sembla que és seguint el PR. Vam agafar el de la Covassa que està marcat amb una fites enormes i que segueix per la part alta de Siuranella, sigui quin sigui ndrem una impressionant vista del Montsant i amb els dos anirem a parar al cingle del Ti . Un cop allí volíem baixar a la cova de Donya Blanca, però no vam trobar el camí. Val a dir que portàvem el mapa de Siurana de l’editorial Piolet, però la versió an ga, i que alguns camins no estaven marcats. Caldrà renovar els mapes, ja que ja ha sor t l’edició revisada d’aquest mapa, i si està tant bé com el que acaben de treure de la Mussara segur que no

ndrem excusa per perdre’ns.

Diuen que a la cova de Donya Blanca pren aquest nom perquè hi van tancar fins a la mort la filla del Comte de Prades com a càs g per tenir un fill amb un bard del comtat.

Un cop al cigle del Ti passem per sobre de les roques roiges de gres amb conglomerat i per sobre nostre tenim les parets blanques de roca calcària. Seguim el caminet una mica amagat pels matolls i passem per sota la roca del Jueu, que segons la llegenda fou qui va donar les claus del castell de Siurana als cris ans i que veient des de Siuranella l’horror de la matança que ell havia provocat va quedar petrificat. Voregem tot el cingle i fem cap altra vegada cap al barranc de les Fonts Caldes, i des d’aquí tornem a agafar el camí per on hem vingut. En total un parell d’hores llargues i un desnivell suau.

Siuranella és una desconeguda i la veritat és que val molt la pena descobrir-la, l’únic punt nega u, sempre n’hi ha d’haver algun, són les defecacions dels escaladors al mig del camí, al peu de les parets. Entenc que després de fer una d’aquestes impressionants vies un es relaxi totalment, però podria fer-ho una mica entre els matolls, perquè no calgui que els excursionistes haguem d’anar fent saltirons esquivant els regalets que ens han deixat.