Collites i festes

Fa pocs anys, en un poble del Camp, un pagès que només tenia filles quan era la festa major d’es u les animava a ballar amb els xics del poble i a accelerar qualsevol procés de festeig, jaque així setmanes després podrien disposar de més braços per a la collita. La tardor al Camp és sinònim de molta feina: primer l’avellana, segon la verema i per úl m i potser la collita més dura és l’oliva. Aquests dies, ja siguin feiners o laborables, si us allunyeu del ciment de la ciutat i observeu una mica veureu camps enca fats de borrasses verdes i homes i dones de totes les edats enfilats a les escales pen nant les oliveres. Tots amb cara de fred. Tant se val que normalment treballin al defora o que entre setmana ho facin en una oficina climatitzada. Les darreres setmanes de tardor mobilitzen tots els membres de les famílies que encara no han abandonat les finques agràries; petits i grans, de sang i postissos, si us plau o per força.

El calendari tradicional ben poc deixa a l’atzar. La festa major, que podem pensar que es fa a l’estiu per aprofitar el bon temps i les hores de sol, com abans encara serveix per formar noves parelles i en darrer terme procurar la descendència de l’espècie. Les parelles formades per festa major tenien cent dies de marge, com els governs. Llavors passaven la dura prova de les collites. Curiosament, al mateix temps que el raïm, les avellanes i les olives, també és el temps de collita de carabasses.

Publicat al Punt el 27.11.2007