Fa pocs anys, en un poble del Camp, un
pagès que només tenia filles quan era la festa major d’es u les animava a
ballar amb els xics del poble i a accelerar qualsevol procés de festeig, jaque
així setmanes després podrien disposar de més braços per a la collita. La tardor al
Camp és sinònim de molta feina: primer l’avellana, segon la verema i per úl m i
potser la collita més dura és l’oliva. Aquests dies, ja siguin feiners o
laborables, si us allunyeu del
ciment de la ciutat i observeu una mica veureu camps enca fats de borrasses
verdes i homes i dones de totes les edats enfilats a les escales pen nant les
oliveres. Tots amb cara de fred. Tant se val que normalment treballin al defora
o que entre setmana ho facin en una oficina climatitzada. Les darreres setmanes
de tardor mobilitzen tots els membres de les famílies que encara no han
abandonat les finques agràries; petits i grans, de sang i postissos, si us plau o
per força.
El calendari tradicional ben poc deixa
a l’atzar. La festa major, que podem pensar que es fa a l’estiu per aprofitar el
bon temps i les hores de sol, com abans encara serveix per formar noves
parelles i en darrer terme procurar la descendència de l’espècie. Les parelles
formades per festa major tenien cent dies de marge, com els governs. Llavors
passaven la dura prova de les collites. Curiosament, al mateix temps que el
raïm, les avellanes i les olives, també és el temps de collita de carabasses.
Publicat al Punt el 27.11.2007
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada