Persèpolis

Darrerament s’estan publicant en català els millors còmics, un d’aquests és Persèpolis de la iraniana Marjane Satrapi. Aquest còmic és un relat autobiogràfic de l’autora que ens explica com va viure la revolució iraniana (1979-1980) i la posterior involució islamista.

Si un còmic hauria de ser llegit a les escoles és Persèpolis.

Persèpolis explica que les coses no són blanques ni negres. No tots els iranians són islamistes, ni tots els musulmans són àrabs, ni tots els occidentals som el George Bush.

La història comença els darrers dies del règim tella del Xa, que regalava petroli als Estats Units mentre tenia al poble en la misèria. De la revolució democràtica que el va derrocar i com els integristes religiosos van aprofitar el buit

de poder per a imposar la seva doctrina i la repressió posterior que va ser igual de brutal que la que exercia el règim absolu sta del Xa.

Tot això vist dels des ulls d’una noieta de família benestant, marxista i laica que veu ràpidament com es passa de la il·lusió revolucionària a l’horror de la guerra contra els àrabs iraquians passant per la decepció involucionista dels aiatol·làs. I per sor r d’aquest pou negre, la duresa de l’exili voluntari a una Europa que mira als immigrants amb una barreja de paternalisme i menyspreu.

Persèpolis és un llibre que trenca esquemes mentals, ens trobem iranians que fabriquen vi a la seva banyera de casa; que es revolten contra el ferreny control dels guardians de la revolució; que els fa ràbia que el seu país, que havia estat una potència cultural i econòmica, ara als ulls del món només exporti fanatisme religiós.

I tot això explicat des del la mirada a vegades innocent, a vegades nihilista, a vegades sarcàs ca d’una nena que es fa dona durant el relat.