Ahir al vespre va passar pel
Teatre Bartrina Com pot ser que t’estimi
tant, la darrera comèdia de les T de Teatre, conegudes per les seves
comèdies d’humor blanc Ai homes!, Criatures i sobretot la sèrie de
televisió Jet lag. Bona part del
públic del teatre buscava aquest esti
Després de disset anys amb un registre o s’encasellaven per
sempre o feien un salt per a demostrar que les actrius podien anar més enllà
dels personatges caricaturitzats que fins ara havien representat. Per fer
aquest canvi van confiar en l’argentí Javier Daulte, especialista en jocs de
miralls teatrals, i per aquesta obra va decidir incorporar un altre actor al
quintet d’actrius: l’escenografia. Amb una escenografia impressionant i plena
de recursos i dues històries lligades Daulte condueix a les T de Teatre al que
sembla un cub de rubik. L’obra no té res de lineal i anem passant d’un costat
a l’altre, composant i descomposant colors i cares, barrejant costats i
històries, amb una lliçó magistral de fregolisme de Míriam Iscla. I com el cub
de rubik, quan tot sembla que ja no encaixa, Daulte fa un parell de girs
audaços i ja tenim el cub fet i l’obra tancada. Un exercici sagaç de teatre,
que va dividir el públic: va decebre els que anaven a veure les T de Teatre
d’abans, i que en canvi va entretenir a la resta amb aquest joc intel·ligent.
Però, un joc és un joc, sense cap més transcendència; però tampoc la buscaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada