Goldberg

Una habitació ronyosa, plena de taques d’humitat és el personatge principal de Golberg, la creació de Ferran Carvajal. Aquesta treballada escenografia dota d’eines als ballarins per a crear atmòsferes remarcables, i en aquest treball hi ténen importància primordial les Variacions Goldberg de Bach, ben interpretades en viu per un trio de corda. És remarcable també el treball dels dos ballarins, el mateix Carvajal i una fantàstica Anna Roblas. Goldberg és un triangle virtuós, en un vèrtex hi ha la música de Bach, en l’altre els ballarins, i en el tercer l’escenografia, però aquest triangle es forada pel mig. El conjunt de l’obra té alts i baixos, hi ha instants de gran bellesa plàs ca, com d’altres de soporífers.

I potser és una mania meva, però potser comença a estar una mica massa suat en dansa contemporània tocar el tema de la bogeria, no?