Reus viu el vi

Fets que no vénen al cas m’han impedit assistir a un tast de vins que es feia aquest vespre a al Sala Fortuny del Centre de Lectura, i mira que en tenia ganes. Una perquè m’agrada el vi i dos perquè Reus ha decidit recuperar la capitalitat que s’escapa dels termes que componen el Baix Camp. Reus era i és una capital econòmica que compren Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta... I el vi era el més clar exemple d’aquesta capitalitat. 

No és casualitat que la Cambra de Reus comprengui les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà, El Priorat, La Ribera d’Ebre i La Terra Alta. comarques vi􀢢vinícoles de les quals Reus en va exercir de centre econòmic i financer. Per exemple l’any 1803 només del port de Salou van sor􀢢r 94.421 càrregues d’aiguardent, per cada càrrega d’aiguardent calia destil·lar-ne quatre de vi. Una càrrega de vi era una mesura que equivalia a 121,4 litres. Comptant molt per sobre, em surten 45 milions de litres de vi, si algú pot millorar el càlcul li agrairia. Doncs comptant a ull que una hectàrea té aproximadament 40 fileres de ceps, que cada filera pot tenir 50 ceps, que d’un cep en podem treure, si fa no fa 5 kg de raïm, i que d’1,3 kg. de raïm es pot extreure 1 litre de vi, tenim que el 1803 possiblement es van necessitar pel cap baix 58,34 km2 de vinya, una extensió superior a l’actual terme de Reus. O sigui que ni plantant fileres de ceps a la plaça Mercadal aconseguiríem aquella producció. Per què en deien Aiguardent de Reus doncs? Doncs perquè l’empenta sortia de Reus encara que el producte vingués de les poblacions de la seva influència. I aquesta empenta és, per exemple, Reus viu el vi.