INTERFESTUM

El llibre de la Festa Major

Començo una sèrie d’articles sobre la Festa Major de Reus, per pur divertiment meu, si a algú no li agraden o considera que donem massa tombs al mateix tema, doncs senzillament que no els llegeixi, total, això no és un diari que has de pagar o comprar-te un cafè al bar per a poder-lo llegir.

Quedi dit que hi participo en un capítol, el del Bou, per tant la meva crítica està condicionada. Considero que el llibre és un autèntic luxe, i els luxes són cars, però que la Festa Major ereixia un llibre així. Queda lleig que ho digui, però hi ha dos capítols que m’han agradat specialment, un ha estat el de Xavier Amorós, Tinc debilitat per la seva prosa memorialística, i l’altre és el del Dani Carbonell que ens explica de manera molt didàctica als profans tota la complexitat

musical de la Festa Major.

Llàstima que el mateix dia de sorttir el llibre ja estés desfassat per la desaparició de la oixiganga i l’aparició del ball parlat de Dames i Vells i dels trabucaires, però era inevitable, la festa és viva i canviant i els llibres queden.

La música (i la Patum de la Ginesta versió Reus)

Fa onze anys per la primera Fira d’Entitats va sortir el Cd amb les músiques de la Festa Major. Crec que va ser un element molt bo per consolidar un model de festa que ara funciona de manera imparable. Però, com dic del llibre, aquest cd també ha quedat passat de rosca, ens falten les músiques del canó, del Bou, la Víbria, el Lleó, el Basilisc, la Moixiganga (?), les de Galeres, el ball de pastorets, els trabucaires i de Dames i Vells, i fins i tot del ball de la Mare de Déu... quasi res.

Anant a les anècdotes, gràcies a aquest cd a Reus una colla d’amics, sense saber-ho ja que no hi havia internet, reproduiem allò que a Berga és la Patum de la ginesta, o sigui fer els balls de la Patum en un en un bar de 24m2 . Aquí passava en en un local del carrer Sardà, no érem tants ni estàvem tant apretats, però l’esperit era el mateix, alguna de les nits de Festa Major que acabaven massa aviat, potser perquè la nostra joventut ens demanava més, potser perquè la Festa Major llavors no era tan major com ara, posàvem el cd de la Festa Major i improvisàvem totes les danses amb el que teníem a mà: cadires, ampolles, escombres... fins al moment dels castells que normalment algú queia delpilar de dos de morros terra, però no passava res, la sang s’asseca i quan s’acabaven les músiques de la Festa Major, el repertori continuava amb altres dades assenyalades del calendari festius de la ciutat, i no explicaré més perquè alguns dels participants ara són respectables pares i mares de família. Val a dir que potser ara ja no posaríem el cd perquè recordaríem de memòria la majoria de tonades, cosa que no passava fa deu anys. Tot i així, si algun dia apareix de nou el cd de la Festa Major segur que serà un èxit de vendes i ajudarà a algú que en algun moment tingui un blanc de memòria.

L’esport a la festa

El darrer Punt de festa estava dedicat als falcons, una modalitat festiva importada de Txèquia, els sòkols, basada en la gimnàstica i amb un punt d’acrobàcia. La impulsora dels Falcons de Castellcir que explica: ” Sóc professora de gimnàstica i algú em va dir que les figures que fèiem amb els alumnes s’assemblaven a les dels falcons...” Vull dir amb això que veig necessari que al Seguici Festiu s’incorpori un grup de Falcons? No, al revés, veig que seria molt convenient que la Festa Major arribés al món esportiu, que es trenquessin els compartiments estancs entre en􀢢tats i àmbits. Qui diu falcons amb gimnàs􀢢ca diu els tradicionals cóssos, les competicions atlètiques que tan populars van ser a Reus el segle XIX. Actualment els clubs esportuis i gimnassos de la ciutat es mantenen al marge de la Festa Major, com si fossin món paral·lels, quan em sembla que hi tenen molt a dir: cóssos, les diverses modalitats de pilota, falcons, bèlit, bitlles, estirar la corda... Tot seria qüestió de voluntat. De la mateixa manera que moltes d’aquestes entitats fan una exhibició de final de curs, on normalment hi va la família, potser pagaria la pena obrir aquests actes a la ciutat a través del fil de la tradicionalitat.