La recepta no té res. La majoria de vegades, com menys coses fas al peix, millor queda. En la cuina del peix és més important el gènere que les mans que tinguis. Si tens una peixateria de confiança, si pot ser al costat mateix del port, on aniràs a tiro segur. En aquesta botigues no sempre hi ha de tot, però el que hi ha és fresc i d'allà mateix.
Un intel·lectual de Reus va fer fa bastant anys un llibre, a la manera de Josep Pla, sobre els pescadors de Cambrils, i no va saber anomenar al seu llibre més de tres tipus de peix. Per descomptat que no va parlar del Burret. No us enganyaré, de peixos només en sé a nivell d'usuari. Poc us en puc dir, i tampoc puc filosofar massa sense equivocar-me. Sí que sé que paga la pena tastar coses noves i deixar-se aconsellar pels peixaters o peixateres, i compartir-ho com faig ara.
El burret és un peix d'hivern, de preu econòmic perquè és poc conegut, i de bona qualitat. He llegit que se'l fa servir com a pelut, per a fer sopa o fumet, però és prou bo com per menjar-lo enfarinat i fregit. Com que ara hi ha veda de sardina, és una bona alternativa. El sabor ens recorda al del lluç, es neteja bastant bé, i no té molta espina, però si molt dura. Si amb el burret complim al llei no escrita de les tres F segur que gaudim d'un bon plat. La llei diu que el peix, per ser bo, ha de ser: Fresc, Fregit i Fred.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada