Al programa sarda.net ens recordaven com fa un segle la sardana llarga substuïa el contrapàs, que estava carregat de reminiscències religioses i carlines mentre que la sardana era vista com una dansa propera al republicanisme i al catalanisme. Diuen que el contrapàs llarg és una dansa popular d’origen religiós i de caràcter solemne i auster que, documentada des del segle XVI, s’havia ballat fins a mitjans del segle XIX. Els dansaires s’agafen de les mans i la ballen en semicercle inicialment al so d’una cobla de tres quartans formada per la cornamusa o sac de gemecs, la tarota, el flabiol i el tamborí. Ens recordaria a un sirtaki grec. Mentre es dansa, es canta o es recita un text que narra els esdeveniments de la passió de Crist.
Però aquest contrapàs no està mort i enterrat, de fet al darrer programa Nydia del 33 vam poder veure el documental que es va fer al Mercat de les Flors: la companyia IT Dansa dirigida per Catherine Allard i el veterà coreògraf de dansa tradicional Albert Sans van treballar plegats en donar una visió contemporàni al contrapàs.
Per altra banda al darrer Punt de Festa el reportatge central era sobre la revifalla de la jota a les Terres de l’Ebre (i més amunt i tot diria jo) i com aquesta arrela entre els joves donat que és un ball de festa, fàcil de ballar i que també serveix per lligar donat que es balla en grup i en parella. Cert és que han fet una gran feina de recuperació, però l’èxit definitiu d’aquest ball ens l’explicaria Freud: estira més un pel de figa que una màquina de tren.
Contrapàs. Laboratori de Dansa IT Dansa (2009) from liquidMaps on Vimeo.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada