Carnaval de Reus

Podríem resumir els deu darrers anys del Carnaval de Reus dient que una multitud ingent ha sortit a ballar i beure a la rua de lluïment de dissabte al vespre, ha anat al ball de la nit i a menjar fins a afartar-se el dilluns al matí a la plaça del Prim. I punt. La tomacada ha mort i no hi ha gaires opcions que torni. La premsa satírica, tot i el miratge de la seixantena de fulls d'enguany, l'aguanten dos o tres incombustibles. L'enterrament del Carnestoltes i del braç, tot i les possibilitats de l'acte, també estan a punt del propi soterrament. Podem culpar els organitzadors si ens ve de gust. Sempre dóna una mena de pau d'esperit poder posar les culpes a algú amb cara i ulls. Sigui com sigui el Carnaval de Reus és una de les festes més populars del calendari, per moltes pegues relacionades amb la qualitat que li puguem trobar els quatre primmirats. Per carnaval tots tenim amics, parents i veïns que es disfressen de la manera més senzilla, o sigui, treuen els patrons d'una revista, i pugen tota la família a una carrossa. I no els parlis gaire de sàtira, ironia o crítica. El que volen és oblidar per unes hores que el dia a dia no està ni ple de lluentons de colors, ni de watts de so, ni d'esmorzars supercalòrics un dilluns. I és molt lícit, encara que no ens agradi. La gent ha participat, i potser això ha comportat que el Carnaval de Reus hagi deixat de ser un referent. Deu ser que no es pot tenir tot.