dissabte, 14 d’abril del 2012

Parlars del Priorat



Carrutxa ha reeeditat amb molt d’encert el llibre Aproximació geolingüística als parlars del Priorat del cambrilenc Pere Navarro. Aquest llibre era gairebé un objecte de culte i Carrutxa, ens l’ha tornat a posar a l’abast. Per part meva ja el tinc als meus prestratges, i ja me l’he rellegit de punta a punta. 

El Pere Navarro si una cosa que té és que és un perfeccionista. El llibre és un luxe d’edició, de mapes il·lustratius, de capacitat pedagògica... i pots posar les dues mans al foc que el que hi diu està comprovat i contrastat a bastament. El llibre, a banda de la introducció als parlars del Priorat, és una testimoni de la riquesa lingüística del nostre país, en especial de les terres de transició del català occidental a l’oriental, o sigui, la franja que va dels Dedalts de Vandellòs fins a les valls d’Andorra, i no pas al riu Sènia com creuen molts des de València i Sant Joan d’Espí. 

Navarro focalitza aquest interès en aquesta petita i diversa comarca i comprovem les diferències que trobem d’un poble a un altre. A la setantena de mapes que ens incou trobem que, per exemple, el que a Reus i a Siurana en diem ”renyar”, a Margalef en diuen ”abarallar” o ”runar, a Ulldemolins ”dir coses”, o a la Morera ”barallar”. O bé el fastigós animal que tan a Reus com a Falset en diem ”panerola”, a la Vilella Baixa en diuen ”cucamolla”, a Cabassers ”panderola”, a Porrera ”pasterola”, a Poboleda ”escarabat” i a Cornudella ”cucaratxa”... 

La diversitat lingüística és riquesa cultural, aquest peࢢt llibre de Pere Navarro és un testimoni gegantí en contra de la uniformització de les persones, ja vingui de Madrid, Washington, Berlin o Barcelona. Aquest llibre també hauria de ser de lectura obligatòria a tots aquells mestres de primària, ells també tenen una gran responsabilitat en fer créixer l’autoestima de les variants autòctones de cada racó de país. No ens podem permetre que cap mestre ridiculitzi a cap alumne per dir ”dillums”, ”moixó”, o ”abre” tal com a naltros algun inefable ens va fer. L’única pega del llibre és que no te ni encara 100 pàgines i tot plegat ens ho mengem com un caramelet. Esperem que algun dia que aquesta Aproximació geolingüística als parlars del Priorat esdevingui Els parlars del Priorat. Va Pere! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada