Burillers

El meu pare cada diumenge em comprava un Hazañas belicas. Recordo que en un d’ells hi havia la història anomenada”El colillero”. Aquesta explicava la història d’un soldat que recollia de terra i es fumava les burilles de cigarreta que els altres llençaven a terra. Val a dir que aquesta degradant activitat li reportava el menyspreu de la resta de batalló. La pobresa no infon respecte. Al final, i com no podia ser d’altra manera, en combat el buriller va resultar ser un heroi que va salvar la pell dels seus companys, i aquests, en agraïment, li van regalar un paquet sencer de tabac.

Fumar tabac sense comprar-ne és una cosa molt habitual, tot i que canvia la manera d’aconseguir-lo. La manera habitual és cridar grollerament ”Tienes un cigarro?”. A França sempre m’ho han demanat de manera una mica més educada, i als Estats Units t’ofereixen un dòlar a canvi d’un cigarret. En canvi això dels burillers, els que recullen les puntes de les cigarretes de terra, els que fumen allò que els altres han rebutjat, semblava que era cosa del passat, de l’època de la guerra, de la postguerra, de les xinxes i dels pans negres, però si us hi fixeu en els desvagats que caminen per les voreres de les vostres ciutats veureu com no.