10 dies de Sant Pere, primera part, festes prèvies

Deu dies seguits de no parar de fer coses, de dormir poc i de menjar de qualsevol manera posen a molts al límit. Sant Pere és això. A les responsabilitats laborals i familiars, cauen noves fitxes ben complicades d’encaixar en aquest Tetris 

Són els dies que van entre l’arribada de l’estiu i la fugida per vacances de bona part de la població. Són dies d’acció i no de reflexió, d’aquí l’abandonament del bloc. Deu dies sembla que hagin estat deu mesos. La intensitat amb que vivim Sant Pere sumada a la tradicional onada de calor que arriba aquests dies fa que els ànims estiguin perpètuament exaltats.

Podríem dir que les festes van començar el primer dia de barraques, però de fet, la sor da va ser quinze dies abans amb la Fira del Vi que fa de sortida en fals a la traca festiva.

Bé d’ara endavant parlo dels que són i fan de reusencs, dels que aquests dies l’únic que han fet de diferent ha estat mirar partits de l’Eurocopa al bar i convertir els seus balcons en antigues portes d’estanc, no en parlaré, ja que segurament són pastats a qualsevol altre que visqui a Cartagena, Alcorcón o Quintanilla de Onesimo.

Barraques van ser les quatre primeres nits que van acabar amb les defenses de molts. Tot i que només m’hi vaig acostar en horari diürn, sembla que la cosa va anar bastant rodada, no s’ha parlat d’incidents remarcables, les re-captacions han estat bones. Només hi ha hagut molts comentaris per l’aparició d’una barraca que oferia ”begudes de la Festa Major” tot i que ja hi havia una barraca amb ”La beguda de la Festa Major”, tot plegat una mica di cil d’entendre des de fora, i més suspicàcies va despertar el fet que aparegués una foto de l’Alcalde servint begudes en aquesta nova barraca. Sigui com sigui el sol surt per a tothom igual, de manera que tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats, en els dos sentits. No se n’ha parlat gaire més. Si barraques hagués anat malament potser aquest tema hagués portat foc, però com que sembla que més o menys tothom marxa satisfet de barraques, aquesta haurà estat una història superada per la voràgine fes va i que es devia oblidar amb la ”cercavila de la decadència”. Aquesta improvisada i espontània cercavila, per si ningú no ho ha vist, és la desoladora tornada a casa dels joves que han apurat fins al darrer minut i el darrer glop de barraques i de la Revetlla de Sant Joan i que de tort, a gatos-mèus o com poden tornen a casa a dormir la mona. Que ningú s’exal ni es preocupi per la situació: normalment es cosa de l’edat. Els que fa cinc anys protagonitzàvem això ara coincidim amb aquesta cercavila perquè anem a fer un tomb amb bicicleta pel defora o perquè necessiten el nostre cotxe o remolc per a desmuntar la barraca. Llei de vida.

Després d’aquest moment, de quatre intenses nits de festa, música, foc de diables i bèsties comença oficialment la Festa Major amb el pregó, la primera Tronada i la cercavila del Masclet però això ja serà un altre capítol.