dijous, 7 de juny del 2012

Pinyols


No t’agradava que la teva mare et furgués la boca amb el dit. Però de seguida que et treia el pinyol tornaves a badar el llavis. Que encara no sabessis treure els pinyols no et semblava cap impediment per no demanar amb desespero la teva quota d’infantesa cuitadana. 

Si aquet dijous els xiquets i xiquetes més grans portaven a l’espai que hi ha entre les mans i la boca aquet dolç berenar, a tu et semblava la pitjor de les injustícies no tenir la teva coca amb cireres, tot i que encara no haguessis après a escopir els pinyols. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada