12. Game of thrones

Començo una sèrie amb les millors sèries que he vist fins a l'estiu de 2012

No queda clar si és una sèrie d’intriga polítíca, o de Senyor del anells. Game of thrones és una gran sèrie, amb un gran pressupost, amb un gran repar ment i uns no tan grans finals de temporada.

En tot cas és una sèrie molt cuidada, des del tols d’inici i la música, al vestuari, als exteriors i a les interpretacions. El tema de fons és el de sempre: el poder i el sexe. Molt de sexe, per cert, i en moltes modalitats, què està fent l’Obama a les puritanes ments nord-americanes?

Game of thrones és un West wing amb espases, l’únic que els derrotats, enlloc de perdre eleccions, perden el cap. De fet podria ser una magnífica sèrie ambientada a l’Europa medieval, amb tots els embolics de vassallatges i matrimonis de conveniència que hi havia. Només que aquesta sèrie que es basa en els llibres de RR Martin, introdueix dracs, mags, zombies i altres éssers fantàs cs, amb comptagotes, això sí. Segueix...

Un dels pilars per on s’aguanta la sèrie és en l’actor Peter Dinklage, sempre és agraït de la colla dels dolents i a sobre que el teu personatge tingui sentiments i intel·ligència. Guardonat amb un Emmy per la seva interpretació, una de les caracteristiques d’aquest monumental actor és que només fa un metre trenta-cinc, però això no ha impedit que tingui una fantàstica trajectòria artística, un fet impensable per aquestes contrades. Quantes persones que no siguin joves-blancs-guapos tenen oportunitats a la TV catalana i  espanyoles?

A banda d’aquest maquiavèlic personatge trobem un reguitzell llarguíssim de personatges molt ben ideats i interpretats.

El gran hàndicap de la sèrie és la pròpia temàtica de dragons i masmorres. Per una banda bona part del públic detesta aquestes fantasies, i per l’altra, aquesta temàtica afecta, de moment només tangencialment, la trama global d’una història que per si sola és excel·lent. Precisament és aquesta importància dels elements màgics que fa que aquesta sèrie només estigui al lloc dotze d’aquest rànquing. Els dos finals de temporada que hem vist s’han tancat amb un ”deus-ex-machina”, mercès d’un abús de la fantasia heroica, i no pas a una de les filigranes del guió a les quals ens tenen acostumats.