3. Six feet under

Six feet under (a dos metres sota terra) és una de les sèries més potents de la història. Aquesta sèrie explica la vida quo diana dels Fisher, una família que regenta una funerària privada. Evidentment amb un negoci d’aquesta mena, i tenint la mort com a decorat vital, la quotidianitat d’aquesta família és prou diferent de les altres. 

.

Si Breaking bad és el guió, Six feet under són els personatges. Cap sèrie té uns personatges tan treballats, complexes i excepcionals com aquesta. Aquesta sèrie s’allunya de grans arguments i només explica els desitjos i anhels d’una família. Resulta curiós que dues de les millors sèries del segle XXI nguin la família com a tema.

Cada capítol de la sèrie comença amb la mort d’algú en qualsevol circumstància. Els protagonistes de la sèrie són molt conscients del que a tots ens agrada oblidar: que en qualsevol moment tot s’acaba. Aquesta idea persistent els porta a intentar abraçar qualsevol ferro roent per poder-se mantenir a flotació: la família, el sexe, la religió, la feina, les drogues, l’amor... I ho intenten fer amb tanta intensitat que la resta, els normals, els veuen com si fossin monstres. Però potser els monstres som als altres que no s’agafen tan fort la vida com aquests personatges. S’ha de dir que tot aquest plantejament emo u, que són com cops de puny a l’estómac, no s’aguantarien sense una oportunes dosis d’humor, humor macabre, evidentment.

Val a dir que aquesta sèrie, com que parla tant de la mort, té un missatge positu i esperançador com poques d’altres sèries no tenen. Aquest diàleg de la primera temporada resumeix tot plegat la idea de la sèrie:

 -Why do people have to die? (Per què la gent es mor?)

-To make life important (Per a fer la vida important)

I com que és una sèrie que parla de finals, Six feet under també té el millor final de sèrie escrit mai. A diferència de totes les altres sèries, a ningú se li acudiria demanar que aquesta sèrie es renovi després de la virtuosa clausura de la sèrie. Antològica.