divendres, 21 de desembre del 2012

A la república de les mentides, la reina és Claire Danes



La cadena tan idolatrada HBO va construir un nou llenguatge televisiu. Cada capítol de les seves sèries dramà ques és un tomb més de caragol a la trama, al dotzè tomb de caragol, o sigui, al dotzè o tretzè capítol aquest caragol ja ha foradat del tot la paret i ja ha tret el cap a una nova sala. La tensió dramà ca que poc a poc, gairebé de manera impercep ble s’ha anat caragolant esclata en els darrers capítols de la temporada. Ho vam veure magistralment a The Wire, Six Feet Under o els Soprano. Això Show me ho ha superat amb sèries com Dexter i sobretot amb Homeland. 
.

Aquestes sèries tenen una altra tàcita, enlloc de girar un caragol amb un tornavís claven un clau amb una maça, de manera que cada capítol hi ha en cop fort que fa tremolar-ho tot. Això és Homeland: als deu primers minuts pensem que és la pica sèrie d’espies en la qual els americans són els bons i els musulmans els dolents, però a cada capítol aquesta dis nció canvia, aquest front avança i retrocedeix, gira i tomba, i no sabem qui és qui, ni si els bàndols són tan clars. Terroristes i an terroristes es confonen amb fons i forma. Només hi ha clares les víc mes. Si això ho fessin aquí amb històries del CESID i l’ETA segurament els jutges haurien segrestat la sèrie.


En tot aquest joc d’equívocs l’actriu Claire Danes pot explotar tota la seva qualitat ar s ca. Això li ha valgut revalidar per dues vegades el Globus d’Or que ja va guanyar de molt joveneta amb la sèrie de culte My so-called life, de la qual en parlaré un altre dia. De fet els seus pares la van apartar de la voràgine de l’èxit per tal que ngués una carrera lenta però sòlida, i la van encertar.

Claire Danes ha creat el personatge de l’excèntrica agent de la CIA Carrie Mathison i el sap fer respirar talment com si fos ella mateixa. Potser direu que personatges poc convencionals -per no aviar-vos cap spoiler- són caramelets pels actors, però Claire Danes sap contenir i dosificar els trets de personatge de manera magistral. Dins l’espiral de men des que és la trama de Homeland, hi ha atrapada l’espiral d’obsessió que és aquesta agent.


La rèplica li dóna Damian Lewis, un actor que deu haver fet moltes classes magistrals de sudoració nerviosa. Segu-rament que la Claire Danes no brillaria tant sense el contrapunt d’aquest actor anglès. I la tercera en discòrdia és la brasilera Morena Baccarin, coneguda a casa nostra pel seu paper al remake de V i que protagonitza una trama secundària un pel repe va i suada. Tot i aquest defecte, després de l’explosiu final de la segona temporada, sembla que Homeland ens reserva pel futur hores i hores de magistral entreteniment, sobretot quan els guionistes comencin a furgar, al que sembla, fosc i retorçat passat de la protagonista.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada