La cadena tan idolatrada HBO va construir un nou llenguatge
televisiu. Cada capítol de les seves sèries dramà ques és un tomb més de
caragol a la trama, al dotzè tomb de caragol, o sigui, al dotzè o tretzè
capítol aquest caragol ja ha foradat del tot la paret i ja ha tret el cap a una
nova sala. La tensió dramà ca que poc a poc, gairebé de manera impercep ble
s’ha anat caragolant esclata en els darrers capítols de la temporada. Ho vam
veure magistralment a The Wire, Six Feet Under o els Soprano. Això Show me ho
ha superat amb sèries com Dexter i sobretot amb Homeland.
.
Aquestes sèries tenen una altra
tàcita, enlloc de girar un caragol amb un tornavís claven un clau amb una maça,
de manera que cada capítol hi ha en cop fort que fa tremolar-ho tot. Això és
Homeland: als deu primers minuts pensem que és la pica sèrie d’espies en la
qual els americans són els bons i els musulmans els dolents, però a cada
capítol aquesta dis nció canvia, aquest front avança i retrocedeix, gira i
tomba, i no sabem qui és qui, ni si els bàndols són tan clars. Terroristes i an
terroristes es confonen amb fons i forma. Només hi ha clares les víc mes. Si
això ho fessin aquí amb històries del CESID i l’ETA segurament els jutges
haurien segrestat la sèrie.
En
tot aquest joc d’equívocs l’actriu Claire Danes pot explotar tota la seva
qualitat ar s ca. Això li ha valgut revalidar per dues vegades el Globus d’Or
que ja va guanyar de molt joveneta amb la sèrie de culte My so-called life, de
la qual en parlaré un altre dia. De fet els seus pares la van apartar de la
voràgine de l’èxit per tal que ngués una carrera lenta però sòlida, i la van
encertar.
Claire Danes ha creat el personatge de l’excèntrica agent de
la CIA Carrie
Mathison i el sap fer respirar talment com si fos ella
mateixa. Potser direu que personatges poc convencionals -per no aviar-vos cap
spoiler- són caramelets pels actors, però Claire Danes sap contenir i dosificar
els trets de personatge de manera magistral. Dins l’espiral de men des que és
la trama de Homeland, hi ha atrapada l’espiral d’obsessió que és aquesta agent.
La
rèplica li dóna Damian Lewis, un actor que deu haver fet moltes classes
magistrals de sudoració nerviosa. Segu-rament que la Claire Danes no
brillaria tant sense el contrapunt d’aquest actor anglès. I la tercera en
discòrdia és la
brasilera Morena Baccarin , coneguda a casa nostra pel seu
paper al remake de V i que protagonitza una trama secundària un pel repe va i
suada. Tot i aquest defecte, després de l’explosiu final de la segona
temporada, sembla que Homeland ens reserva pel futur hores i hores de magistral
entreteniment, sobretot quan els guionistes comencin a furgar, al que sembla,
fosc i retorçat passat de la protagonista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada