Top of the lake

Una de les millors minisèries de la història. En només set capítols s’explica aquesta inquietant i, a vegades esgarrifosa, història ambientada a Nova Zelanda. Feta fa pocs mesos pels independents Sundance Channel i la BBC està sent aclamada per la crítica i alguns la posen a la categoria d’obra mestra. La història no és molt original: en una comunitat aïllada a la muntanya succeeixen fets cruents. Això no és nou: Twin Peaks, Solitud, Els sots feréstecs, la punyalada...

Però com en aquests casos, la virtut de l’obra és en la narració i no en la història mateixa.

La directora i escriptora Jane Campion presenta una cruel història d’una nena embarassada de dotze anys que desa-pareix. Una detectiu s’obsessiona amb la recerca, ja que el cas li reobre velles ferides emocionals que li van provocar les bèsties humanes que poblen el paradís natural que és aquesta part de Nova Zelanda.

El paper protagonista el té Elisabeth Moss, que col·lecciona papers importants en sèries de capçalera com West Wing o Mad Men. La sobrietat i solvència d’aquesta jove californiana la fa aconseguir bons papers. A vegades sembla una actriu poc expressiva,de fet mai cau en la sobreactuació. Això fa que no guanyi gaires premis, però sembla que els directors de càsting confiïn en ella. De fet per a interpretacions excessives en el repar ment ja hi ha l’oscaritzada Holly Hunter i l’escocès Peter Mullan que aconsegueix ressaltar totes les arrugues facials de la maldat.

Aquesta història no fa concessions: si els homes som presentats com a bèsties salvatges, les dones són descrites com a estúpides sense remei que fracassen en la seva socialització. Només la natura, els gossos, les muntanyes, el llac...

són els únics protagonistes de la sèrie que no queden malparats. Hi són sense fer-se mal innecessàriament, cosa que no fem els humans. L’error som tots, però com la protagonista, hem d’aprendre a viure amb això.