Trapezi amb la bossa del súper

No dic res de nou explicant que aquesta passada edició del Trapezi ha estat la més fluixa de totes. No es pot demanar més a una festival fet a cuita-corrents per les vacil·lacions de les administracions públiques. Tot i així la inèrcia d’aquest festival va fer que hi hagués molt de públic arreu, això és innegable.

La inauguració no va funcionar, un espectacle de butxaca no pot omplir una plaça, a vegades massa gran com el Mercadal. Els altres espectacles de carrer van tenir un nivell bastant discret, potser amb l’excepció de les acrobàcies aèries del Marcel et ses Drôles de femmes a la plaça Llibertat. Els dos plats forts eren als teatres: Dos espectacles contundents, que tiraven més cap a una estètica de Mad Max que no cap al circ clàssic. Al Bartina les precises acròbates i trapezista de My Laika Kunst van enlluernar al públic amb l’espectacle Popcorn Machine. Una estona després, al Fortuny, Els Subliminati Corporation van executar un esbojarrat File_Tone que va deixar al públic en un estat catatònic. Més d’un va sortir del teatre sense saber si li havia agradat o no.

Semblava que el Reus Racó del Riure havia de ser un mar robat: només dos espectacles, cues desorganitzades i molta gent que es quedava fora dels espectacles tot i haver esperat més de mitja hora. Però a la porta del Consell Comarcal, les dues pallasses de La Boca Abierta Compagnie amb una bossa del súper, fent-la voleiar i jugant amb ella van embadalir a tothom que els va anar a veure. Simptomàticament el millor número del Trapezi va ser una bossa de plàstic de les que encara donen gratuïtament. 

El Circ necessita diners, però sobretot necessita voluntat. Si aquesta segona part falla s’acaba tot. La fira del Circ no és només un magnífic aparador de al ciutat, sinó que el Trapezi, i de retruc el COS, són patrimoni de la ciutat. La multitud de famílies reusenques que seguia arreu les cercaviles de l’Elefant del Trapezi són la prova que aquest festival ja ha arrelat fort dins l’imaginari reusenc com el Campanar, l’avellana o La vicaria.

A les portes de Sant Pere III: l’intercanvi

Malgrat totes les petiteses que hi pugui haver hagut, em sembla que l’intercanvi de Seguicis entre Reus i Barcelona mereix la qualificació d’excel·lent. L’organització, sobretot per la part reusenca, ha estat òptima, i tot plegat ha estat una injecció d’orgull per als portadors i balladors de les dues ciutats.

Jordi Fàbregas, del Tradicionàrius, va dirigir ahir a una fantàstica banda que va posar música i columna vertebral al Seguici Fes u de Barcelona que va actuar a Reus. Un Seguici digníssim i que ahir potser va poder posar-se de llarg, de la mateixa manera que ho va fer el Reus a la plaça de Sant Jaume. Quan ets fora t’adones de la importància que té el que fas. A casa tot plegat és massa familiar i les distàncies enganyen les percepcions.

Vist l’èxit sense precedents d’aquesta col·laboració només se m’acut que la cosa pugui tenir continuïtat cada dos o tres anys amb d’altres poblacions que tenen festes prou potents: Olot, Mataró, Vilafranca, Valls... i, per què no? Tarragona.

A les portes de Sant Pere II: Novetats musicals

Repassant el programa veiem tres novetats musicals força engrescadores. Són el concert des de dalt del Campanar, el vermut de cant improvisat i el ball de gralles de la Palma. La festa creix, no s’engreixa, amb noves rames fes ves.

Potser aquestes coses ja es feien l’any de la picor, jo no sóc el més adeqüat per a explicar-ho. En tot cas serà una manera de fer festa amb elements que ens són propis. L’Aula de Sons posarà gralles dalt del Campanar, avui 14 de juny, i la nit del 29 Ganxets Grallers del Baix Camp i la Canya d?Or faran un ball de gralles a la Palma. La gralla ben tocada, com només hauria de ser escoltada, pot ser un instrument tan vàlid com qualsevol altre. Com podria dir el Valero Santmar , la gralla mal tocada bé sona com un gat viu està sent esbudellat, però no ens enganyem, igual que un violí, un clarinet o qualsevol altre instrument mal tocat, el problema és que hem tingut molts pseudograllers molt atrevits. Aquests dos dies tindrem l’oportunitat d’escoltar i ballar gralles ben tocades.

Per altra banda el dia 25, a l’hora del vermut, als Jardins de al casa Rull, tindrem la glosa, el cant improvisat, les jotes, les corrandes, els garrotins... desembarquen a Sant Pere de la mà de Cor de Carxofa. Amb una formació de luxe, els reusencs i reusenques podrem disfrutar d’aquest art e mer basat en la música i el vers. A Catalunya actualment està reflorint aquest art del cant improvisat, ens estem apropant als bertsolaris bascos o als repentistas cubans. I com que és un cant de festa, d’alegria i de participació, no podia passar de llarg de Sant Pere.

A les portes de Sant Pere I: Barraques...

Primer de tot disculpeu les meves absències. Algú em va dir que centrés molt bé objectius i quan estic fent una cosa acostumo a deixar a la nevera les altres. Però ja torno a ser per aquí i per quedar-me a gust amb les Barraques de Reus. I no amb l’organització de les Barraques, sinó amb l’atzucac al qual les han portades els dos darrers Ajuntaments de la ciutat.

El primer error de tot va ser allunyar les Barraques de la ciutat. Amb això van destruir la possibilitat de fer-hi activitats tot el dia: bitllès, bèlit, cucanyes, dinars populars, finals de curs, competicions esportives, representacions teatrals, concursos de us, de truites... Tot el que fa ambient per Festa Major i que per Barraques no passa perquè estan on Nostro Senyor va perdre l’espardenya. A Barraques només s’hi va a les nits de festa i prou. La baixada a Barraques que fem els elements fes us, al tram final sembla una travessa pel desert. Va prevaler la opció de la llunyania per respectar, diuen, el descans dels veïns. Lamentablement a Reus no tenim un parc cèntric com la Devesa com a Girona. A l’error primer se n’ha sumat un de segon: el de considerar Barraques com un simple concert o Fira per part dels responsables de seguretat de la ciutat. Veuen Barraques com un recinte per a concerts musicals i tot són pegues i sobrecostos en seguretat. ”No volem que passi com al Madrid Arena”, doncs fem-ho en un espai que no estigui tapiat. ”No volem que passi com a Berga”, doncs tampoc esteu fent res, fa dos sant peres una colla amb actitud agressiva va entrar en massa, van fotre una santa panadera al mig de la pista a un xaval que hi havia, i van tornar a marxar tan tranquils.

Ara que hi som damunt, potser haurem de començar a parlar de la ubicació de les Barraques del futur o a cada bugada perdrem un llençol.

La ciutat d'Hermes i Heracles II: l'Olimp

L’Olimp a la ciutat

L’Olimp era la residència dels déus, i aquest també era el nom que va escollir la societat dels senyors, l’Olimpo, per anomenar-se amb ben poca modèstia. Un altre nom d’entitat amb ressons mítics és el de l’entitat Orfeó Reusenc, Orfeu era un músic mític, fil d’Apol·lo i la musa Cal·líope.

Reus no té mar, però del port de Salou als segle XVIII i XIX en sortien tones d’aiguardent per a l’exportació, no resulta estrany doncs que el 1789 Andreu de Bofarull ja esmenti la font del déu dels mars Poseidó, el Neptú dels romans, situada ala plaça del Víctor i que primerament havia estat situat a la plaça del Rei, l’actual plaça del Pintor Fortuny.

A les Peixateries Velles trobem Eros que flanquegen l’escut de la ciutat a sobre del portal. 

Un altre element que trobem és el corn de l’abundància de la cabra Amaltea, que fou la dida de Zeus i que és als esgrafiats de la farmàcia Serra al número 80 de la Raval Santa Anna, com també al número 26 de la mateixa raval.

El déu de la medicina, Asclepi, Esculapi pels romans, es representa amb una serp enroscada a un pal, tot simbolitzant l’art medicinal. El trobem a la llinda de la casa número 2 del carrer de les Galanes. Una variació d’aquest símbol és la serp enroscada a una copa, i representa la farmàcia, i que podem trobar a la Farmàcia de la plaça del Prim o al monument al Dr. Pere Mata, al passeig que porta el seu nom, en forma de font.

Al capdamunt de la façana del Centre de Lectura, hi ha quatre escultures són dues muses que es repeteixen a esquerra i dreta. Una és Clio, musa de la poesia i de la història, i l’altra Terpsícore, la musa de la dansa i de la poesia lleugera.

Una altra figura femenina és una magnífica Temis, la Llei, que corona el recentment restaurat edifici de l’Equitativa situat a la plaça del Pintor Fortuny i factura de l’escultor Modest Gené. Del mateix escultor i també de proporcions més o menys humanes trobem el monument a l’esport, dedicat al Dr. Joan Domènech, davant de la porta d’entrada de las piscina del Reus Deportiu, al qual podríem relacionar amb el mite de Sísif.

Un dels conjunts més importants és el Triptòlem, situat al Passeig de Mata. A sobres d’una font que recorda la rosa de Reus hi trobem tres figures, Demèter i la seva filla Persèfone que transmeten a Triptòlem l’ofici de l’agricultura perquè el doni a conèixer entre els homes.

Al frontis de l’edifici de la Caixa, a la a la base de la tercera columna començat per la dreta hi ha un relleu d’Hefest, treballant a la forja.

Dues figures força conegudes són els dos Atlas que, amb bigotis decimonònics,  subjecten el balcó del Palau Bofarull, com si fos la volta celeste, en ple carrer de Llovera. A banda de figures antropomorfes també trobem animals mitològics, com el griu, el ferotge monstre mitològic mig àliga i mig lleó, i n’hi ha als balcons de Cal Navàs, a la façana de cal Rull, al balcó de la seu de la Unió de Botiguers al raval de Sant Pere; els grius eren uns éssers que custodiaven tresors i que van ser domesticats per Apol·lo. I podríem atribuir al mateix Apol·lo els esgrafiats que hi ha al capdamunt del carrer Llovera, als números 52-54, tot i que com en d’altres casos, són figures amb una finalitat merament decorativa amb un gust classicitzant que ens remet a la mitologia.

L’Olimp present

Però la pervivència dels mites clàssics no és aigua passada, sinó que encara usem aquests referents avui dia. Mostra d’això és que moltes botigues són batejades amb noms de la mitologia grecollatina com el Videoclub Hermes al Passeig Prim, una botiga de roba denominada Atenea al número 15 de la Raval de Jesús, la llibreria Galatea al carrer Jesús 5-7, o la coneguda botiga d’articles per festes Minerva a l’Avinguda 11 de Setembre. No només això, sinó que a un dels aspectes més rellevants de la ciutat, la Festa Major, s’hi ha afegit un Basilisc, fill de la Medusa que va matar Perseu, una figura zoomorfa carregada per una persona i que va ser  realitzada per l’escultor Manel Llaurador l’any 2007.