Les poesies de Guillem de Berguedà, per Martí de Riquer

El millor estudi filològic que he llegit mai és el que va fer Martí de Riquer - traspassat ahir- dels poemes i cançons de Guillem de Berguedà, el poeta més brutal de la nostra literatura.

A través d’aquest llibre i de les indicacions del també traspassat Josep Maria Pujol vaig entrar en una literatura terriblement directa però que s’amaga en els paranys del llenguatge.  

Literatura directa perquè a l’Edat Mitjana no s’estaven per brocs: tenien poc temps i ho sabien, per això el seu amor, odi, amistat i luxúria eren terriblement intensos, tant, que avui dia ens sorprenen per la seva cruesa.

Literatura amagada perquè de l’occità del segle XII al català del XXI hi ha uns quants paranys que s’amaguen pel camí, i sense medievalistes de l’alçada de Mar de Riquer o Josep Maria Pujol no n’hauríem entès missa la meitat.I potser em direu: -Jo no he llegit, ni penso llegir mai res d’un personal que fa 800 anys que cria malves. I no em semblarà estrany, a tots els països normals són quatre els que llegeixen textos com aquest, i precisament per això, pel fet que els quatre gats tinguem a la disposició aquests textos medievals cuinats i preparats per a ser devorats, també ens ajuda a ser un país normal. Hem de donar-los gràcies als que ho han fet possible, sobretot a Mar de Riquer i a Josep Maria Pujol .