Antigament, després d’un
enterrament la família feia una menjada conjunta. Avui dia potser ho fem si
tenim parents que han vingut de molt lluny i que no tenen on anar-se’n corrents
just després de passar la porta del Cementiri. La vida moderna fuig de les
cerimònies per pràctiques que siguin. Fins i tot al Centre d’Arts Escèniques
Reus (CAER) li han estalviat un funeral, un toc de campanes i una vetlla tal
com tocaria. Potser no hauríem plorat gaire. Potser hauríem anat al tanatori
per compromís. Però ni això. L’Alcalde Pellicer va donar aquest maig passat el
CAER per mort, més que mort, per desaparegut com a les guerres. I tal dia farà
un any. De res va servir la sorprenent tornada de Ferran Madico al capdamunt de
la direcció de l’organisme. Va ser la revifada que a vegades precedeix el
final.
Precisament després d’aquesta
temporada de dol, caldrà refer els papers dels teatres. Si tornem on érem fa
quinze anys, el Fortuny sembla que queda com el teatre que rep les produccions
més comercials que passen de gira, l’òpera, i la música clàssica; mentre que el
Bartrina programaria les obres més alternatives –per ser Reus- i la música
contemporània, si bé hauria de recuperar la capacitat de portar aquelles bones
produccions que s’estrenen al Teatre Lliure o al Romea i que ara ens estem
perdent.
El COS com que mai no havia
volgut ser el que no era, ha resistit i la darrera edició va ser antològica i
de les cendres del CAER ha aconseguit començar a aixecar el modest GINY. El cas
invers seria el Trapezi, que sense el personal tècnic experimentat, amb una
direcció castigada per motius polítics i pressupostaris, i amb edicions
francament fluixes, ha fet el que ha pogut, per no anar a fer companyia al CAER
a l’altre barri.
El Mort, premonitòriament, va ser l’únic espectacle que aquest CAER
va muntar amb la participació de quaranta actors i actrius del territori, i va
ser dels únics bons records d’aquella època. El record del que hauria pogut ser
i no va ser. Com tantes d’altres iniciatives en aquesta ciutat.
Publicat el juliol de 2014 a la NW
Publicat el juliol de 2014 a la NW
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada