Catòliques i de dretes

Dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu. Això diu la cançoneta popular i sembla que sigui l’eix d’aquesta obra feta des del Camp i que està funcionant tan bé i que es diu Catòliques i de dretes. Aquest vodevil és dirigit per Oriol Grau, que té una potent música d’Enric “Xato” Grau (Dr. Calypso), compta amb dues actrius reusenques, la Maria Bravo i la Rut Enguita, que es llueixen de valent. Catòliques i de dretes va fer temporada a la Sala Trono de Tarragona aconseguint exhaurir entrades, i recentment ha omplert dos nits seguides el Teatre Bràvium. Cert aquests dos no són teatres de grans proporcions, però arrencar a la gent de casa, o del gintònic de la barra cada vegada és més difícil i per tant al públic ja no se li pot donar gat per llebre, perquè et deixa la platea deserta.

Cançons, gags, transformisme i un sempre arriscat trencament de la quarta paret són els ingredients d’aquest cabaret que repassa grans dones de la història a través de la dicotomia entre dones “alliberades” i les que no: Lilith i Eva, Hipàtia i Santa Caterina d’Alexandria, Olympia de Gouges i Maria Antonieta... Personatges contradictoris que donen joc a una interpretació molt treballada, lluitada gairebé, per part de les dues actrius, i que és la clau perquè l’espectacle sigui fresc, passador i arrenqui nombroses ovacions del públic. Tota aquesta successió de gags gira al voltant de la voluntat contradictòria d’actualitzar els valors catòlics i de dretes en ple segle XXI: Déu, Pàtria i Família volen que siguin el centre de gravetat de les vides de les dones actuals, però potser només de cintura per amunt, ja que al segle XXI, però com ja passava a l’XI, les pulsions de cintura per avall aboquen a la doble moral sense gaire escarafalls. Tal com també diu la cançoneta, i aquest vers hi va més bé que el primer perquè l’espectacle parla de dones: Els pecats de la xona, la Mare de Déu perdona.