Orenetes

Parlar de teatre a aquestes alçades de la temporada és difícil. Els darrer mes i mig els teatres han estat treballant a destall, però per a finals de cursos d’acadèmies de dansa o de teatre, lliuraments d’orles als estudiants que acaben, i un llarg etcètera d’activitats necessàries, però poc avaluables pel crític local. Si a això hi sumem l’aturada de la quotidianitat que representa la llarga Festa Major reusenca, doncs podem afirmar que la temporada teatral a la ciutat fa el primer mutis amb el Trapezi, i que després ja només surten alguns bisos. En espera de les properes programacions, només el Fortuny ens ha avançat la seva, i hi torna a predominar la música, tot i que en destaca el magnífic text Dansa d’agost de Brian Friel, i que sumat a la garantia de què els qui ho munten són la Perla 29, doncs podem dir que serà una de les cites ineludibles de la propera tardor.

Enguany sembla que el festival d’estiu, o Estiu a la fresca com va ser anomenat, no existirà, o no se’n sap res de moment. Res a veure amb aquelles primeres figures que vam tenir a les èpoques socialistes. Un es posa a dubtar de si la normalitat era aquell esplendor, o aquesta estretor. Entre poc i massa la mesura passa, si em permeteu que resolgui a cop de cultura popular.

No s’espera cap actuació a l’estiu, ni res destacat. Suposem que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus es deu estar rearmant per fer-la molt sonada de cara a la propera Capital de la Cultura Catalana de 2017. Mentrestant, o anem a fer un passeig i un mantecau a Cambrils, o anem al poble -si és es que en tenim- proveïts amb la novel·la més gruixuda que tenim pendent, o ens asseiem en una de les moltes terrasses que ara tenim a la ciutat, a veure un dels millors espectacles gratuïts de la temporada, que és el vol de les orenetes al vespre. Qui no es conforma és perquè no vol, o perquè no pot.

Publicat el juliol de 2016 a la nw