Conte de tardor

Quin fred tan atroç! Cau la fosca, la nit estava arribant. És la nit que ja no hi remor pels carrers. Enmig del fred i la foscor, una pobre anciana estava sola a casa. La senyora caminava, doncs, a paupons, i tenia els peus vermells i blaus del fred; portava en el davantal, que era molt vell, algunes espelmes i tenia a la mà una d'elles com a mostra. Era molt mal dia: durant tot el cap de setmana havia estat el Ganxet Pintxo, els carrers bullien d’animació mentre ella estava al seu pis de sota teulada sola, amb fred i a les fosques. Era una molt mala temporada: la companyia elèctrica li havia tallat el subministrament al començar l’hivern per manca de pagament d’uns rebuts que gairebé només eren els mínims que imposa l’empresa. Només les espelmes li permetien veure-s’hi per a poder fer les quatre feines de la casa.

Es sentia sola, tenia molt de fred i un aspecte miserable. Pobre anciana! Veia lluir les llums a través de les finestres; l'olor dels restaurants aquesta nit ja no se sentia per tot arreu. Era diumenge. Es va asseure al llit, i es va arraulir amb les flassades. El fred s'apoderava d'ella i li entumia els membres; sota la teulada, el vent bufava allà amb fúria, tot i que les esquerdes més grans havien estat tapades amb draps vells. 

Les seves mans arruades estaven gairebé mortes de fred. Ah! Quin plaer li causaria escalfar-se amb una espelma! Va treure'n una. Com il·luminava i com cremava! Desprenia una flama clara i calenta. Quina llum tan bonica! Creia l’anciana que estava asseguda en una gran xemeneia de ferro, adornada amb boles i coberta amb una capa de llautó lluent. Cremava el foc d'una forma tan bonica! Escalfava tan bé! Va creure veure una gran llum, enmig de la qual estava el seu estimat amb un aspecte sublim i radiant. Va agafar l’anciana per sota el braç i els dos es van elevar en mig de la llum fins a un lloc tan elevat, que allà no feia fred, ni es passava gana, ni tristesa, ni foscor.

Quan va arribar el nou dia el Sistema d'Emergències Mèdiques va presentar-se a la casa i ja no hi van poder fer res. Morta, morta de fred i de foscor en ple segle XXI! El sol va il·luminar el carrer i el pis de sota la teulada, una espelma de les quals havia cremat completament.