Servidor no va anar al COS, em va fer mandra. Aquella
mandra inabastable que fan les coses que no et ve de gust fer, o pitjor, que ja
t'han deixat de venir de gust. Que el festival COS,
l'activitat cultural més estimulant de la ciutat, es convertís en un poti-poti de teatre
gestual i dansa, em va fer sentir com quan erapetiti jugant a l'Oca queia a la
casella de la calavera, precisament això queia pels volts de Tots Sants.
M'encanta la dansa, a casa tinc petites hooligans d'aquest art, i crec que és
fantàstic que estigui ales programacions estables dels teatres, i no desplaçant
al teatre gestual o a la Comèdia de l'Art dels pocs reductes que tenien.
Exercida la meva mandrosa reivindicació, vaig
anar sobre segur a rescabalar el meu amor pel teatre. L'Avar de Moliere, protagonitzada per Joan Pera m'oferia dues hores
de plaer sense compromís, luxúria escènica i localitats exhaurides. Vinga
xaval, que només es viu una vegada! No eren promeses fàtues, el muntatge no
decep, per cert... Per què costa tant veure espectacles així? Tan petits som?
En fi, sembla que només la productora Focus i Joan Pera poden mantenir la
grandesa del teatre: escenografia, vestuaris, repartiment... Val a dir que el
Pera no ha arribat on és només amb talent, llest com una fura, es sap sempre
rodejar d'elencs magnífics que li donen la rèplica exacta al moment just. Les
estrelles que recordem del firmament estan en constel·lacions ben
brillants. Llàstima que l'Elena Tarrats
no hagués estat indisposada el dia de la funció a Reus, si no el bolo hagués
estat rodó. Però l'Avar d'aquest 2016 només haurà servit per repassar el clàssic, cap
proposta, cap interpretació actual, ni una candorosa moralina. S'ha representat
de manera excel·lent el text de Moliere, i prou. Buscant-hi la part positiva:
encara podem fer muntatges grans en català. Anem a petar al resistencialisme,
que trist.
Publicat a la NW de novembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada