No pots agradar a tothom sempre. En canvi la lògica capitalista t'empeny a això, i hi ha gent que hi té la mà trencada. Àngel Llacer i Manu Guix van muntar Un petit príncep fa unes temporades on ell hi actuava i devia agradar molt, ja que l'experiment s'ha anat repetint i ja l'han vist 150.000 persones, en les que m'hi incloc. A l'espectacle ja no hi surten ni el Llacer, ni cap dels del televisiu repartiment primer, de fet, a la web de al Sala Barts no tenen la delicadesa de posar els noms de l'elenc, lleig això.
L'espectacle funciona bé, potser s'allarga una mica i la canalla cap al final comença a rondinar. Com es podia esperar, una posada en escena impecable, to i tirar més de projeccions que d'actors i escenografia, però és un espectacle rodó. Rodó i maco com aquelles pomes que venen tot l'any al supermercat, que són maques, que fan goig i que et duren un munt de setmanes, però que quan te les menges, doncs tenen poc gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada