El Rei moixó dirigint el pregó davant de la Casa de la Vila
El 28 de desembre de 2017 la colla del Bou de Reus va recuperar la figura del Rei Moixó a Reus. Això del Rei Moixó és només un nom concret d'una tendència general en les festes europees. Els tres dies posteriors de Nadal, o sigui el 26-27-28 de desembre eren dies de trastocament de les jerarquies, dies de bojos. Segons Claude Gaignebet a El Carnaval el dia d'Innocents els nens del cor de les esglésies expulsaven als capellans dels seus púlpits i prenien el poder escollint un bisbe, o un papa, i promulgaven tot d'ordres jocoses i es feien misses bufes.
Aquestes «Llibertats de desembre» eren per exemple la Missa de l'ase, en la qual s'introduïa un ruc a l'església, amb capa pluvial i se'l portava a l'altar amb tota mena de bufonades. Allà se li cantaven himnes, alguns dels quals es recullen al Manuscrit de l'ofici a festa del bojos de la Catedral de Sens (Borgonya). Sembla que la missa acabava amb tres brams d'ase, donat que els brams d'ase no pugen al cel. Avui dia una festa així escandalitzaria a més d'un. Hi ha força literatura sobre aquestes festes que es feien a l'interior de les esglésies i claustres. En tot cas aquests dies són festes dels bojos.
Ja he dit que una de les fetes d'aquestes festes hivernals, és escollir una autoritat burlesca, a Montserrat encara escullen el Bisbetó per Sant Nicolau, a tots el Carnavals regna el Reis Carnestoles, però pels Innocents era el gran dia per escollir un rei o alcalde grotesc. Diu Caro Baroja a El Carnaval que a Burgos s'escollia al «Mazarrón», el rei grotesc del «Regne de Nadal»; també aquesta pràctica arribava a la conca mediterrània: a Vilavella, el País Valencià, la festa, anomenada del Tomasets està molt ben descrita, i ens parla de ajuntaments de broma que feien pregons i que posaven multes arbitràries i humorístiques. Aquest ha estat un bon model pel Rei Moixó de Reus, que ha recitat el seu pregó i ha posat multes a tort i dret.
Multa del Rei Moixo de Reus
Aquestes festes es repetien en diverses festes i localitats, si ens centrem al Camp, Violant i Simorra a Etnografia de Reus i la seva comarca, ens diu que a Vinyols pels Innocents, els fadrins constituïen un «Ajuntament nou» que era l'amo tot el dia i que posava multes i penyores i aquell que no volia pagar el culaven a la font, o sigui que l'agafaven entre tots i li posaven el cul a l'aigua de la font. La gràcia que devia fer que et mullessin amb aigua freda un 28 de desembre més valia pagar la multa.Sembla que amb el que recollien a la tarda feien un ball. Sembla que a Ulldemolins i a d'altres pobles del Priorat la festa era similar, i a Montblanc els pagesos sortien a fer la barra, que era vestir-se amb jaqué i barret que els deixaven els senyors de la vila -trastocament de jerarquies-, i amb un llibre sota el braç anaven posant multes als que no pagaven, si algú no pagava, el carregaven dalt d'una barra i també acabava a la font, tot i que sembla que a l'últim moment tothom pagava.
Cartell del Rei Moixó 2017
A Reus les fonts més antigues parlen del Rei moro del fadrins i Joan Amades del Rei Moixo. Com que la nostra societat no està gens lliure de racisme, vam creure que la millor opció era agafar la denominació que dóna Amades, com a Rei Moixó. De fet la denominació Rei Moixó no és estranya, donat que existeix el Rei Pàixaro a Biar i a Monòver al País Valencià.
Amades diu que : «Fins a les nou del matí, era l'amo del mercat. En nom del rei es feia donar el que volia per part dels venedors, sense que ningú pogués excusar-se'n. Passada aquella hora, perdia la seva jerarquia i tothom podia fer-li allò que volia; no podia moure's del mercat fins a les deu, i durant aquesta hora era el blanc de tothom, que li tiraven pel cap allò que els venia a mà i li deien tot el que els venia a boca. Al punt de les deu, fugia cap a la muntanya, empaitat per la gent i no tornava a la ciutat fins al dia de cap d'any, desposseït del seu càrrec de rei moixo dels fadrins.»
Pregó del Rei Moixó (2017)
Avui Dia d’Innocents
per ordre del Rei Moixó
a tothom es fa saber
el que diu aquest pregó
Que sota pena de multa
o de dos-cents cops d’escombra
que ningú estigui al sol
ni tampoc sigui a la sombra
ni dins de casa ni fora
ni anant ni estan parat
ni que vagi tard o d’hora
ni dret ni tampoc sentat
per ordre del Rei Moixó
qui no tingui bogeria
anirà dins la presó
cent cinquanta-cinc anys i un dia
Aquest regne del Moixó
És democràcia madura
Si algú protesta o se queixa
Rebrà porres i mà dura
Encara que no ho noteu
Tots porteu penjant la llufa
que pagueu els Innocents
I al Rei Moixó tot li bufa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada