Avui 8 de març, dia de la dona treballadora i dia de vaga té més sentit que mai parlar d'un dels millors llibres que m'han caigut a les mans. Servidor està repassant els premis Llibreter recent i aquest ho és merescudíssim sense cap dubte.
Manual per a dones de fer feines és un llarg llibre de contes de Lucia Berlin, una escriptora dels Estats Units que domina magistralment el conte. El seu estil és el que jo anomeno tex-mex, en el qual hi inclouria John Fante o Emma Cline. Un estil que ens parla de Texas, de Califòrnia, de Mèxic, de la frontera difusa entre persones i maneres de viure, i de com la sorra d'aquest frontera se't posa als porus. Aquest estiu no diu que el protagonista es posa una cigarreta a la boca, sinó que et descriu el gust del fum tabac, i ho saben fer magistralment.
Al pròleg de Lydia Davis ho diu millor que jo: "És així com ens agrada estar quan llegim: fent anar el cervell, notant els batecs del cor".
Lucia Berlin ens parla de dones, en primera persona. Dones que treballen i estimen, dones que treballen i es diverteixen, dones que treballen i pateixen, dones que treballen i treballen i treballen.
Dones que treballen i lluiten per ser felices. Això a alguns homes els espanta i a d'altres ens enamora. Però com són dones que treballen, poden prescindir del que a naltros ens sembli, si elles ho volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada