A l'abril sembla que hi haurà una Mostra Nacional de Balls Parlats a la localitat amb més tradició d'aquest gènere. Faran una mostra amb el representant més antic de cada gènere: hagiogràfic, satíric, bandolers, moros i cristians, pirates, diables, gitanes i de pastorets.
 |
| Dames i vells de Tarragona |
Certament hi ha hagut una revifalla del gènere dels balls parlats, o en tot cas, hi ha gent treballant-hi per mantenir els existents, per tenir-los al dia, o per recrear-ne d'antics. No és fàcil, donat que el cànon dels balls parlats que alguns tenim molt assumit, a vegades xoca amb les idees de gent que els confon amb altres gèneres.
 |
| Dames i Vells de Tarragona i Reus |
Val a dir que tenim molt de camp per recórrer, i potser la línia recta no sempre és la millor. M'explico, fins ara s'han recuperat molts balls satírics Dames i Vells i Malcasats, aquests cada any canvien de text i per tant, cada any és un ball diferent tot que manté el mateix nom. El mateix passa amb els balls de bandolers Serrallonga i de diables Sant Miquel. Ara bé, l'any passat vam recuperar el ball de Marcos Vicente que explica una història, amb un argument i uns fets molt determinats. Cada any el 90% del text serà igual, però no ens preocupa excessivament perquè cada any els intèrprets seran diferents, els alumnes de cinquè de l'escola La Vitxeta, i per tant hi haurà dinamisme de posada en escena i de públic.
 |
| Dames i Vells de Reus |
Què passarà quan una grup decideixi recuperar un ball que explica una història i que té un argument prou complicat com per no poder jugar gaire amb el text? La resposta ja l'hem vista diverses vegades. Per exemple a Cambrils el 2008 es va recuperar el ball de la Rosaura, va ser un èxit, però crec que després ja no s'ha representat gaire més. Per què? Perquè una vegada han explicat la història de la Rosaura, el públic ja la sap i no l'anirà a veure més fins uns quants anys més tard. El mateix passa amb els actors, si has de fer cada any el mateix text i el mateix paper, doncs acabes avorrint-ho, i ho deixes.
 |
| Ball de la Rosaura de Cambrils |
Molt diferent són els balls que tenen un sentiment de comunitat, aquells balls que es fan cada any i que el seu sentit traspassa l'àmbit teatral. Em refereixo al ball del Sant Crist de Salomó i al de Sant Joan de Rodonyà. En aquests el ball mobilitza tot el poble i esdevé quelcom més que una obra de teatre, esdevé un acte comunitari, i per tant , hi ha famílies que tots els membres han passat per quasi tots els papers. Això només pot passar en pobles petits que necessiten uns referents aglutinadors, i els balls parlats ho poden ser.
 |
| Ball de Marcos Vicente |
Així doncs, què podem fer per ampliar la família dels balls parlats, si veiem que hi ha necessitat i voluntat? La meva resposta mai serà -No es pot fer-, sinó -Mirem-ho-.
Com ho feien al passat? Doncs molt senzill: tenien clar que el ball parlat era teatre, i per tant el repertori canviava constantment. Un ball parlat no és una dansa de processó que cada any pot ser la mateixa i no passa res, però com que a vegades han compartit espai, ens ha semblat que eren coses similars, i no són el mateix.
 |
| Ball de Malcasats de Vilafranca |
Molt abreujadament us comento diverses sortides de seguicis festius a Reus als segles XVIII i XIX i veurem les variacions, sobretot en els balls (marco en negreta els que són balls parlats):
Francesc Torné ens diu que el 1792 van sortir 22 balls, enstre els quals alguns eren parlats: Cavallets, Galeres, Prims, Moixiganga, el ball de la Mare de Déu, Mossèn Joan de Vic (2), Valencians (4), Nanos, Bastons (2), Gitanes, Dames i Vells (2), Moros i Cristians (2), i Diables (2). El 1798 Pere Anguera i Josep Bargalló (1986) referencien que van sortir els gegants, el ball de Pastorets, el de Bastonets, el de Moros i cristians, el de Sant Bartomeu, de Sant Joan de Vic, de Dames i Vells, de Sant Domènech, de Valencians gran, de Cercolets, dela Degollació
de Sant Joan i de valencians petit. En sis anys de diferència veiem repeticins, però també diferències.
Francesc Torné ens diu que el 1792 van sortir 22 balls, enstre els quals alguns eren parlats: Cavallets, Galeres, Prims, Moixiganga, el ball de la Mare de Déu, Mossèn Joan de Vic (2), Valencians (4), Nanos, Bastons (2), Gitanes, Dames i Vells (2), Moros i Cristians (2), i Diables (2). El 1798 Pere Anguera i Josep Bargalló (1986) referencien que van sortir els gegants, el ball de Pastorets, el de Bastonets, el de Moros i cristians, el de Sant Bartomeu, de Sant Joan de Vic, de Dames i Vells, de Sant Domènech, de Valencians gran, de Cercolets, de
Això al segle XIX encara es veu més clar. El 1833 van sortir el Balls de Cavallets, la Moixiganga , de Prims,
de Mossèn Joan de Vic, de Sant Antoni, de Cercolets, de Diables. Deu anys més tar, deu mes tard, el 1843, Torne no en referència cap: Diables, Bastonets i Cercolets. L'any següent, el 1844, amb motiu d'una visita de la la Reina a
Reus tampoc en surt cap: Bastonets, Cercolets, Mossèn Joan de Vic, Prims, Cavallets. Però l'altre, el 1845 sí que surt el el ball de la Mare de Déu. Podríem pensar que la cosa estava morta, però no, el 28 de juny de 1850 segons Torné, amb motiu d'un trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia, surten: Diables, Valencians, Bastonets, Pastorets, dels Reis,
Cercolets, Gitanes, Dames i Vells, Sebastiana del Castillo i el ball de la Mare de Déu. Quatre anys més tard. i pel mateix motiu, només estava previst que sortissin valencians i Sant Joan, però aquesta darrera no va sortir per la ventada que feia. Dos anys més tard van sortir valencians i gitanes. En canvi el 1859 tornen dos balls parlats: Cercolets, Bastonets, “nueva de Bastonets forastera”, Nanos,
Sant Aleix i l el ball de la Mare de Déu. Sis anys més tard torna a canviar el repertori i van ballar el 1865 el ball de la Mare de Déu, Rosaura, Serrallonga,
Gitanes, Valencians i Cercolets.Tres anys més tard tornen a ser diferents: Valencians, Dames i vells, diables i l’Aparició.
Si saltem deu anys endavant, el 1878, ens trobem que Torné cita els balls de l'Aparició, diables, castells, Rosaura i Serrallonga, en cavni segons Segons Joan Bertran l'abril de 1878 van sortir el ball de la Mare de Déu, Rosaura,
Marcos Vicente, Valencians, Diables. Pot ser que un dels dos confongui Serrallonga amb Marcos Vicente, les dues són composades per homes armats.
El 1892 van sortir amb motiu del Centenari de l'Aparició els bastonets, dames i vells, el ball de la Mare de Déu, Marcos Vicente i Serrallonga. I el 1904 Bastonets, Marcos Vicente, el ball de la Mare de Déu, Xiquets de Valls,
Nanos, Gegants, Carrossa boters, Vint-i.-quatrena.
 |
| Ball de Vells de Valls |
Així doncs jo crec que, sobretot al XIX, els balls parlats no es repetien maquinalment any rera any, sinó que es muntaven quan es creia convenient, res a veure amb les danses de Seguici que coneixem avui dia que han esdevingut invariables al pas dels anys
Així doncs en trec aquestes conclusions:
1. Recuperar un ball parlat que tingui un text fixat i fer-lo cada any igual és estrany
2. Els balls que funcionen cada any tenen importants variacions, malgrat que mantinguin el mateix nom.
3. De la mateixa manera que alguns canvien el text del ball, altres també poden canviar tota l'obra.
 |
| Ball de Serrallonga |
1. Cada any es podria presentar una novetat per Festa Major
2. Cada festa major es desperaria l'interès del públic, i sabries que si no veus el ball aquell any, tardariess molt en poder-lo tornar a veure.
3. Els intèrprets no caurien en la monotonia
Els balls parlats tenen vestuaris bastant similars, amb traça i imaginació es podrien adaptar els vestuaris d'un any a l'altre. En el passat devia passar el mateix, les fonts a vegades confonen el ball de la Rosaura amb la Sebastiana del Castillo, o Marcos Vicente amb Serrallonga, senyal que els vestits que es llogaven eren els mateixos.
De fet si comparem els personatges del ball de la Rosaura i de la Sebastiana del Castillo, trobem que en els dos hi ha personatges gairebé idèntics:
protagonista femenina, pare i mare, amant, Governador/corregidor, fiscal/jutge, miquelets, diable festiu... i que els altres podrien ser fàcilment adaptables. germans/bandolers i nebot/servent.
De fet amb dames i vells de Reus sempre hem tirat de vestuari low-cost o bé, de demanar-lo i d'anar-lo renovant gradualment perquè aquest tema no fos un maldecap, perquè a l'hora de muntar un espectacle ja tens prou qüestions.
Tot plegat sembla una feinada, però l'estil actual dels balls, el cànon que deia abans, fan que aquests no durin més de vint o vint-i-cinc minuts, per tant ,a cosa és fàcil de fer i de pair,
També tindríem una colla entrenada i disposada a fer el ball de la Mare de Déu quan toqui, i així no caldria improvisar ni patir.
La llista de possibilitats és llarga:, per exemple, i per dir alguna cosa:
2018: Ball de la Sebastiana del Castillo
2019: Ball de Criades (coincidint amb els 10 anys de Dames i Vells)
2020: Ball de Serrallonga
2022: Ball de la Rosaura
2023: Ball de Marcos Vicente (coincidint amb els 5 anys del Marcos Vicente petit)
2024: Ball de Sant Antoni (i les temptacions)
2025: Ball de la Sebastiana del Castillo
2026: Ball de Criades
2027: Ball de Serrallonga
2028: Ball de la Rosaura
2029: Ball de la Mare de Déu (125 anys de la Coronació)
etc.
O bé si s'opta per fer-ho cada dos anys, que és normalment la vida que té tota obra de teatre que gira:
2018: Ball de la Sebastiana del Castillo
2019: "
2020: Ball de la Rosaura
2022: "
2023: Ball de Marcos Vicente (coincidint amb els 5 anys del Marcos Vicente petit)
2024: "
2025: Ball de Sant Antoni
2026: "
2027: Ball de Serrallonga
2028: "
2029: Ball de la Mare de Déu (125 anys de la Coronació)
La tradició és una font, bevem-ne quan tinguem set.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada