diumenge, 25 de març del 2018

L'apoteosi mínima



El llarg dinar de Nadal és una obra que exhauriria tots els sinònims de Bellesa, i encara no s’hauria pogut lloar prou totes les seves virtuts. El llarg dinar de Nadal ja fa uns quants anys que es representa per aquestes dates a la cèntrica Sala Maldà de Barcelona. No només exhaureix les entrades de cada representació, sinó que les reserves ja van d’un any per l’altre, no va ser una casualitat guanyés el Premi Butaca al millor espectacle de petit format de 2014. El llarg de dinar de Nadal és una peça de l’autor nord-americà Thornton Wilder que ens explica l’evolució d’una família fent-nos assistir a noranta dinars de Nadal d’aquesta. Les històries més petites i locals són les que ens toquen més la fibra. La senzillesa i l’economia de recursos fa que entronqui amb referents universals: família, amor, por, reunions d’una tribu que continuarà en el temps després de la nostra mort. La delicadesa de l’espectacle crea una atmosfera màgica, fascinant, que segresta a l’espectador. Val a dir que el receptacle de la sala del Palau del Baró de Maldà hi fa molt. No sé si aquest llaç entre actors i públics es podria trenar en una sala més gran. Els vint-i-llargs espectadors som convidats sense plat al dinar i podem sentir perfectament el fru-fru de les faldilles i el grinyol de la porcellana quan ensopega amb un cobert.
En aquest dinar hi ha quatre actrius i tres actors que s’instal·len en la perfecció que dóna la mesura justa. Els personatges passen de la joventut a la senilitat sense que les interpretacions ens ho ensenyin, sinó que és la respiració dels personatges la que ens explica el pas del temps. Val a dir que els actors i actrius varien sovint, no sempre hi ha el mateix repartiment, però sembla que tots encaixen en aquesta fórmula màgica que ha trobat el director Alberto Díaz. Entre aquests escollits hi ha dos reusencs: Pau Ferran i Bàrbara Roig que, com els altres, amb la mínima expressió també arriben a l’apoteosi.

Un any passa molt ràpid, i el temps corre més que la nostra memòria. Si El llarg dinar de Nadal no és contractat per venir per aquí, apunteu-vos a l’agenda aquesta cita ineludible pels amants del teatre.

Publicat a la NW de gener de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada