El llarg dinar de Nadal és una obra que exhauriria tots els
sinònims de Bellesa, i encara no s’hauria
pogut lloar prou totes les seves virtuts. El
llarg dinar de Nadal ja fa uns quants anys que es representa per aquestes
dates a la cèntrica Sala Maldàla fibra.
La senzillesa i l’economia de recursos fa que entronqui amb
referents universals: família, amor, por, reunions d’una tribu que continuarà
en el temps després de la nostra mort. La delicadesa de l’espectacle crea una
atmosfera màgica, fascinant, que segresta a l’espectador. Val a dir que el
receptacle de la sala del Palau del Baró de Maldà hi fa molt. No sé si aquest
llaç entre actors i públics es podria trenar en una sala més gran. Els
vint-i-llargs espectadors som convidats sense plat al dinar i podem sentir
perfectament el fru-fru de les faldilles i el grinyol de la porcellana quan
ensopega amb un cobert.
En aquest dinar hi ha quatre
actrius i tres actors que s’instal·len en la perfecció que dóna la mesura
justa. Els personatges passen de la joventut a la senilitat sense que les
interpretacions ens ho ensenyin, sinó que és la respiració dels personatges la
que ens explica el pas del temps. Val a dir que els actors i actrius varien
sovint, no sempre hi ha el mateix repartiment, però sembla que tots encaixen en
aquesta fórmula màgica que ha trobat el director Alberto Díaz. Entre aquests escollits
hi ha dos reusencs: Pau Ferran i Bàrbara Roig que, com els altres, amb la
mínima expressió també arriben a l’apoteosi.
Un any passa molt ràpid, i el
temps corre més que la nostra memòria. Si El
llarg dinar de Nadal no és contractat per venir per aquí, apunteu-vos a
l’agenda aquesta cita ineludible pels amants del teatre.
Publicat a la NW de gener de 2018
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada