Silver surfer, traduït aquí com Estela plateada -i sense traducció en català perquè no ha estat mai publicat en aquesta llengua- és un dels personatges icònics dels còmics Marvel. Mai ha estat dels més populars, no trobareu pijames ni carpetes de Silver surfer, però sí que ha estat una font d'inspiració en un públic més adult.
Silver surfer va néixer l'any 1966, just en el moment de l'esclat hippie, la revolta contra la guerra del Vietnam i la contracultura. Silver surfer, el viatjant còsmic va ser una representació gràfics dels viatges lisèrgics d'una generació. Per algun lloc vaig llegir que els primer disc dels Pink Floyd va estar inspirat, entre d'altres viatges, pels de Silver surfer.
Fins i tot Joe Satriani molts anys més tard li va dedicar un àlbum: Surfing with the alien (1987).
Després de diversos alts i baixos la sèrie Silver surfer va tornar a finals dels anys 80 amb tota la grandesa.del començament, però amb una ressaca terrible. Èls viatges d'aquest heroi ja no eren recreatius, sinó que eren viatges mentals en recerca de res que el fes surar.
Primer el guionista Steve Eglehart el va incloure en una èpica guerra galàctica, la segona guerra kree-skrull en la qual ell es trobava al mig, sense simpaties ni per uns ni altres, i sense saber què fer al mig de la tragèdia còsmica. Un personatge sense saber què fer entremig d'una realitat que s'enfonsa. No només això, els paral·lelismes amb la realitat són gens dissimulats: les guerres només importen als poderosos i les pateix el poble, ha passat sempre i ara passa a Síria, i naltros tampoc sabem què podem fer per aturar-les. La Segona Guerra kree-skrull s'acaba quan cauen les màscares, ningú era el que semblava ser, però els nous líders tampoc no són els que haurien de ser, la tercera guerra és qüestió de temps. Silver surfer és un personatge de còmic atípic.
Després agafa la sèrie Jim Starlin, un dels guionistes més prestigiosos contemporanis. La següent saga de l'argentat acaba de sortir publicada per Panini era la del retorn de Thanos, el deu boig. Però entremig d'aquesta, Starlin inclou l'arc narratiu Dynamo City, la crítica més destructiva al sistema capitalista que he llegit mai en un còmic. Silver surfer es veu atrapat en una ciutat al mig de la galàxia i com que no té diners -és un viatger còsmic- no es pot moure ni fer res, intenta guanyar diners però sense poder pagar assessorament legal contínuament és explotat pel sistema. Finalment s'escapa per una escletxa. Tot i això, cada dia arriben nous immigrants a Dynamo City per mirar d'acomplir els somnis que no poden realitzar als seus móns.
En l'arc argumental de Thanos, i que desemboca a the Infinity Gauntlet, s'esdevé que el tità boig Thanos esdevé el déu suprem de la realitat per satisfer la buidor que el rosega. Starlin mostra com la humanitat s'aferra a idees superiors o a déus excelsos per donar sentit a les nostres miserables vides, i com sacrifiquem les nostres vides per aquests lluminosos ideals. De fet aquesta sèrie acaba com el rosari de l'Aurora, però un truc final obliga a arreglar-ho tot, si no la factoria Marvel hagués hagut de tancar portes (spolier) per haver mort tots els seus personatges.
No voldria estar-me d'anomenar a Ron Lim, el dibuixant de totes aquestes sagues, per alguns inferior a George Pérez que va dibuixar alguns números de the Infinity Gauntlet, però per mi sap encaixar perfectament l'epopeia galàctica amb la misèria interior de la trama.
La identitat i què fem amb la nostra vida, en aquest viatge, és el tema recurrent de Silver surfer, un còmic més incòmode del que sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada