Des que fa tres anys que vam anar al nostre primer festival MInipop a Tarragona que repetim cada any, i aquest festival s'anteposa a qualsevol altre compromís lúdic o social. Senzillament el Minipop és un festival de música que no et castiga per tenir una família, com si que passa a la majoria de festivals i festes populars. No sé quin artista d'aquesta edició ho va dir: "Es nota que és un festival organitzat majoritàriament per dones", i tant, els detalls estan cuidadíssims i crec que són la base de l'èxit total d'aquest festival. Més que el cartell, més que els tallers, més que les activitats la gràcia està en que tot s'aglutina d'una manera feliç. I ja està, un espai on t'ajuden a ser feliç esgota les entrades, com ha passat enguany.
Però al Minipop també hi vas a escoltar música, com ala Joan Miquel Oliver, el cap de cartell de divendres. I al Minipop també hi vas a participar 'una experiència musical, com va ser amb Mishima el dissabte. HI ha grups molt bons, i hi ha grups que converteixen un concert en una experiència. En algun llibre de Ferrater vaig llegir que explicava que la religió era fonamentalment una emoció de grup, doncs hi ha grups com Mishima que aconsegueixen aquesta emoció comunitària. Per això molts fans els segueixen amb devoció.
Per molts anys MInipop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada