El compositor i lletrista nord-americà
Stephen Sondheim, conegut per
musicals com A little night music o
Sweeney Todd, el 1990 va estrenar el
musical Assassins. Aquesta obra tracta
els personatges que han atemptat contra
el president dels Estats Units, i
aquests delinqüents expliquen les seves
motivacions, o guilladures, per cometre
el crim.
Els magnicidis sempre han estat
una mina per a l’art dramàtic, de fet a
Tarragona cada dos anys es representa
la Passió de Sant Fructuós, primer bisbe
de Tarragona, mort i cremat el 259 per
ordre d’Emilià, governador de la Tarraconense,
seguint les ordres de la infructuosa
persecució de Valerià; infructuosa
perquè alguns anys després l’emperador
Constantí va permetre el lliure culte als
cristians. Però aquest no ha estat l’únic
dirigent tarragoní que ha tingut mala fi.
Ató de Vic va anar a Roma perquè fos
restituïda la província episcopal Tarraconense
amb seu a la capital d’Osona, donat
que Tarragona encara no era un territori
cristià. Poc després de ser nomenat,
el 971 va morir assassinat, i les sospites
van recaure en l’arquebisbe de Narbona,
que no volia que els catalans tinguessin
un arquebisbat independent;
mai es va poder demostrar.
Un any després
de l’assassinat de Thomas Becket a
Canterbury, el 1171, l’arquebisbe Hug de
Cervelló va ser assassinat per Berenguer
d’Aguiló, per venjança de la suposada
mort del seu germà a mans dels homes
de l’arquebisbe pel conflicte que tenien
sobre el govern de la ciutat de Tarragona.
I finalment, Berenguer de Vilademuls va
ser mort el 1194 per Guillem Ramon de
Montcada per obscurs motius polítics i
familiars, Guillem va ser escarnit, assotat
i sembla que es va haver d’enrolar com a
croat per anar a Terra Santa, on se li perd
la pista.
Val a dir que els quatre assassinats,
malgrat ser reeixits, no van aconseguir
els seus objectius polítics. La violència és
només una reacció de la
impotència vers els girs
de la història.
Publicat al Punt l'11 de juny de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada