Tot va bé si acaba bé

El títol d’aquesta comèdia de Shakespeare sembla premonitori. Tot va bé si acaba bé seria un bon epíleg per a una companyia que porta deu anys omplint-nos els estius de teatre. Però la Companyia Pàrquing Shakespeare no sembla que vulgui aturar-se d’omplir cada estiu l’espiral del parc de l’Estació del Nord de Barcelona. Les obres les fan a l’aire lliure, a 365 graus i amb públic a tocar, i passant el plateret al final, i això és l’essència del teatre que pot ser obert i popular, partint de la base de la perfecció formal.

Ara bé, enguany ha passat que les comèdies de Shakespeare se’ls han acabat i han deixat pel final la més primeta. Acostumats com ens tenien a recitar sentències de Shakespeare que a vegades són com epifanies, el text d’aquesta comèdia passa sense pena ni glòria, i l’argument de tan justet com és, a vegades entrebanca. La voluntat programàtica de la companyia els obligava a representar aquesta darrera comèdia, una peça que si no hagués estat escrita pel geni anglès, segurament s’hauria perdut per desinterès.

En tot cas, la dificultat del text suposa un repte encara més gran per la companyia, i el fet que la sessió acabés amb el públic dempeus és definitiu. L’experiència i l’ofici de la companyia defensen les bretxes que té el text, i per aquests forats, l’adaptació dramatúrgica ens hi escola llum, música i felicitat. En aquests moments s’hi esmerça alegria i imaginació, però a vegades també un metateatre que només es relliga al final, seria l’únic però que hi he trobat. En aquest cas la peça ha servit com a excusa a les dues directores, Mònica Bofill i Judith Pujol, per a construir un espectacle coral sobre una obra basada en dos personatges principals. Els secundaris, o fins i tot personatges sense text, agafen aire per les seves figueretes escèniques. Anar a veure els Pàrquing Shakespeare és somriure i veure somriure a tot el públic.

Paradoxalment, en deu anys d’existència exitosa mai se’ls ha programat a Reus, malgrat tenir a tres reusencs de primer nivell al seu elenc, en aquest cas sí que no es pot dir que la cosa ni vagi ni acabi bé.