El títol d’aquesta comèdia de
Shakespeare sembla premonitori. Tot va bé
si acaba bé seria un bon epíleg per a una companyia que porta deu anys
omplint-nos els estius de teatre. Però la Companyia Pàrquing Shakespeare no
sembla que vulgui aturar-se d’omplir cada estiu l’espiral del parc de l’Estació
del Nord de Barcelona. Les obres les fan a l’aire lliure, a 365 graus i amb
públic a tocar, i passant el plateret al final, i això és l’essència del teatre
que pot ser obert i popular, partint de la base de la perfecció formal.
Ara bé, enguany ha passat que les
comèdies de Shakespeare se’ls han acabat i han deixat pel final la més primeta.
Acostumats com ens tenien a recitar sentències de Shakespeare que a vegades són
com epifanies, el text d’aquesta comèdia passa sense pena ni glòria, i
l’argument de tan justet com és, a vegades entrebanca. La voluntat programàtica
de la companyia els obligava a representar aquesta darrera comèdia, una peça
que si no hagués estat escrita pel geni anglès, segurament s’hauria perdut per
desinterès.
En tot cas, la dificultat del
text suposa un repte encara més gran per la companyia, i el fet que la sessió acabés
amb el públic dempeus és definitiu. L’experiència i l’ofici de la companyia
defensen les bretxes que té el text, i per aquests forats, l’adaptació
dramatúrgica ens hi escola llum, música i felicitat. En aquests moments s’hi
esmerça alegria i imaginació, però a vegades també un metateatre que només es
relliga al final, seria l’únic però que hi he trobat. En aquest cas la peça ha
servit com a excusa a les dues directores, Mònica Bofill i Judith Pujol, per a construir un espectacle coral sobre
una obra basada en dos personatges principals. Els secundaris, o fins i tot
personatges sense text, agafen aire per les seves figueretes escèniques. Anar a
veure els Pàrquing Shakespeare és somriure i veure somriure a tot el públic.
Paradoxalment, en deu anys
d’existència exitosa mai se’ls ha programat a Reus, malgrat tenir a tres
reusencs de primer nivell al seu elenc, en aquest cas sí que no es pot dir que
la cosa ni vagi ni acabi bé.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada