Carnaval ja ve

El 31 de gener es va obrir l'exposició Semblar Déu i tot lo món al Museu de Reus. L'exposició, petita però singular, es fixa sobretot en els Carnavals del segle XIX i començaments del XX a Reus. Hi ha algunes peces singulars o si més no curioses, com disfresses de l'època, cartells, bans satírics, màscares... i sobretot plafons on ens expliquen de manera didàctica els Grans Carnavals del passat reusenc.

Es fa referència, com no pot ser d'una altra manera, a les Danses del Mercadal a Reus. Un acte que vista la documentació, les fotografies i fins i tot les postals, era un acte tan viscut pels reusencs com ho poden ser ara la Tronada o les ballades dels Gegants. La web de festes reusenques de l'Ajuntament fa temps que està desactivada i no en podem llegir la descripció. Al blog de la Teiera ens diuen això: 

Les danses, un acte espectacular dels antics carnavals reusencs. Es podrien descriure com una dansada de lluïment al mig de la plaça del Mercadal. Un ball de saló, però a l’aire lliure. Un espectacle que convocava centenars de persones.

Ballar al Mercadal era tan antic com el mateix carnaval. De fet, fins al tombant del 1800 no comencen a sovintejar els balls en llocs tancats. Fins aleshores, el ball a la plaça, iniciat de forma ritual per les autoritats i amb la cobla de ministrers tocant des del balcó de la Casa de la Vila, era un component fonamental de la festa.

Les danses del segle XIX són l’actualització del costum. No hi havia un repertori específic i la música, a la plaça, interpretava el repertori de moda. Hi participaven comparses de les societats culturals i recreatives de la ciutat, amb nombroses parelles de balladors. Les carrosses es situaven al voltant i tota la plaça era guarnida. Les disfresses, especials per a la diada, comportaven molta feina a aquells que les havien de fer i molts diners a aquells que les encarregaven a mida.

Si parlem del component de lluïment de la festa, les danses foren, sens dubte, l’acte més emblemàtic dels grans carnavals del tombant del 1900. De rues i desfilades, n’hi havia –de més grans o més petites– cada any, però la convocatòria de les danses assenyalava el caire extraordinari de la festa.

O sigui, que era una ballada al mig del Mercadal. Res més fàcil i participatiu que això. les imatges em recorden molt a les Comparses de Carnaval de Vilanova i la Geltrú que ocupen la plaça i l'omplen de música, festa i color. No dic que l'acte sigui el mateix, a Vilanova es llancen pel cap tones de caramels i a Reus es ballava, sinó que tenen un aire com a acte central que implica música en directe i participació de les colles.

Em pregunto si no seria possible de recuperar aquest acte. Seria tan fàcil com posar músics al Mercadal -com per Sant Pere- i no pas amb música enllaunada i amb grans watts de so. I unes quantes colles que ballessin, més o menys bé, al mig de la plaça amb uns mínims de traça i de qualitat de la disfressa, de la mateixa manera que a les Comparses de Vilanova sempre hi ha un denominador comú entres tots els grups. Les danses serien un acte que seria fàcil i barat de fer, i que fent-ho bé, podria tenir l'èxit i l'acceptació que té qualsevol acte de Festa Major.

El teixit associatiu i festiu de Reus podria fàcilment engegar un acte d'aquestes característiques, sempre que tothom s'ho agafi amb ganes, temps i ganes de no enfrontar-se.