Noves escenes

Va ser a Cal Massó, un dimecres de gener, aquella hora en la qual el rellotge et diu que ets al vespre, però que els teus ossos et diuen que ja és de nit.  Semblava que no hi hauria ni els gats que ja fa un temps llarg que hi han fet casa. M’equivocava. Cal Massó es va omplir, i els tècnics van haver d’esforçar-se a trobar-nos cadires per a tots. Sembla que interessa que Reus s’hagi desvetllat de l’endormiscament cultural, i que el Teatre Bartrina s’hagi associat a la xarxa  Transversal que programa espectacles de noves dramatúrgies a les seves cartelleres.

Dues de les propostes de les noves escenes al Bartrina són Cosas que se olvidan fácilemente i Raphaëlle, que els vam poder veure el passat estiu al FITT de Tarragona. Dic mentida. Cosas que se olvidan... poca gent l’ha vsit perquè és un espectacle per només cinc escollits, els quals segurament que ni tu ni jo ho hem estat. A l’abril es tancarà el cicle amb Esmorza amb mi d’Ivan Morales.

Aquest cicle és, o hauria de ser, un començament de la reconciliació de la ciutat amb la cultura contemporània. I les coses noves ritualment  tenen una inauguració que va ser la Conferència Espectacular de David Espinosa a Cal Massó. Aquesta va ser una classe magistral sobre les arts escèniques multidisciplinàries combinada amb joguets infantils, i un esquelet humà, que il·lustraven les formes experimentals. La primera part ens feia una panoràmica pels que van trencar les formes clàssiques, començant pel Teatre Íntim d’Adrià Gual fins a l’Antropologia Teatral d’Eugenio Barba, passant per un Albert Boadella quan encara no s’havia convertit en un subaltern del mainstream. La conferència va començar a sortir girada quan David Espinosa es va posar a ell mateix com a referència per parlar de les noves escenes actuals. Però en tot cas va acabar amb uns vídeos de la Pina Bausch i del Carles Santos que ens va reconciliar amb les noves propostes.

Tot plegat molt interessant intel·lectualment. Com també veurem amb Raphaëlle, ara existeix la tendència de teatralitzar les conferències , o sigui de substituir la emoció per informació als escenaris. Això sí que és vorejar els límits del teatre, per bé o per mal.

Publicada a la NW de febrer de 2019