Rèmol

El rèmol no forma part de la col·lecció d'il·lustres desconeguts que estic fent. Però a vegades la seva forma ens pot tirar enradera a l'hora de comprar-lo i cuinar-lo. El rèmol el coneixem més pel restaurant que no per fer-lo a casa, i això que és un peix molt agraït, i que fora de temporada de Nadal no pica massa a al butxaca.

El millor és que us deixeu de receptes d'internet i demaneu consell. Si no us el donen, doncs continueu llegint. A mi la peixatera que em va despatxar em va dir que me'l netejava pel forn, o sigui, que me'l desfreixurava i m'hi feia uns quants talls a través i prou. Em va dir que la pell era gelatinosa i que, malgrat que pel color semblés a la del llenguado, que es menjava i era bona. I tenia raó.

Potser tindreu el dubte de quants rèmols comprar. La resposta també és que ho pregunteu. en tot cas jo vaig comprar dos rèmols mitjans per tres grans i dugues petites i vam fer curt. el rèmol és un peix molt primet, i la seva extensió damunt del taulell ens pot enganyar.

Llavors quan el tens a la cuina, ja no té secret si vols una recepta fàcil i que no emmascari el gust. Així doncs fem la clàssica recepta de peix al forn: Primer es tracta de posar al forn una safata amb un llit de pataques tallades a rodanxes, damunt una ceba tallada a rodanxes o a tires, i una o dos tomaques tallades també a rodanxes. Hi posem un raig d'oli d'oliva generós, una fulla de llaurer, un got de vi blans si en tens, i perquè no s'enganxin col·loco una safata amb aigua en un altre dels carrils del forn. A 200 graus segurament que tardarem uns 15 o 20 minuts. Quan la pataca ja està, posem els rèmols al forn una mica salats. En aproximadament 15 minuts ja estan. Jo el peix al forn o a la brasa em fixo en els ulls del peix, quan estan totalment entelats vol dir que gairebé ja està. Llavors ja depèn del teu gust de si t'agrada més o menys fet el peix.