Transgessora, heavy, passada de voltes... Això és el que havia llegit o escoltat de gent que s'havia llegit la Teoria King Kong de Virginie Despentes.
A mi tot el que explica em sembla molt sensat i revelador. Revelador sobretot pels hòmens, per la majoria immensa d'hòmens, aquells que no som mascles alfa, o en tot cas, que malgrat que ho vulguem aparentar, íntimament sabem que no som mascles alfa.
El que em queda clar és que si es carreguen Virginie Despentes no és per feminista o per parlar del sexe cru -dos cossos conills són carn crua tanmateix-. El que molesta és que vincula masclisme i capitalisme, com a dues cares de la mateixa moneda, per tant, per a les feministes benestants els resulta incòmode el llibre, mentre que per la gran majoria de la població de classe baixa o del que queda de la mitjana, hòmens i dones, haurien d'agafar aquest llibre com una peça més per construir un relat alternatiu al capitalisme salvatge.
Despentes argumenta que l'estructura social atorgava a l'home el poder sobre la dona, i així compensava el poder de l'estat sobre l'home. Els cossos de les dones eren propietat dels homes, i aquests pertanyen als sistemes de producció en temps de pau, i als camps de batalla en temps de guerra. Despentes creu que les injustícies estan encadenades, que és molt cínic, i ineficaç reblo jo, dir que unes opressions són suportables i altres no.
Pels hòmens, el masclisme és una trampa. El masclisme no ens surt gratis perquè ens esclavitza a l'exèrcit i l'Estat. Guaiteu qui són els que ataquen amb més violència el feminisme. No només això, sino que el masclisme, la virilitat, ens mutila la nostra manera de ser per adaptar-nos a un clixé irracional. La virilitat ens imposa una tosquedat en les formes, a haver d'amagar els sentiments, a pensar només amb els testicles i, per tant, obsassionar-nos amb la mida de la nostra polla. Hem de ser forts, guanyadors, agressius, heteros, esportistes, poc llegits, amb cotxes potents, etc. etc. etc. Tot això són restriccions a la nostra manera de ser, restriccions imposades perquè arribat el dia, puguem ser carn de canó. Segur que no volem ser feministes? L'alternativa al feminisme és la nova extrema dreta fomentada per tots els mitjans: "ja sabem de sobra cap a on involucionem. Un estat totpoderós que ens infantilitza, intervé en les nostres decisions, pel nostre bé -amb el pretext de protegir-nos millor- ens manté en un estat infantil, ignorant, de por i de sanció, d'exclusió"
Despentes no parla d'heteropatriarcat, parla de capitalisme i prou, i diu que l'esquelet del capitalisme es basa en la violació de dones, ja que és l'exemple més clar de l'exercici del poder. El capitalisme té al moll de l'os això: pujar damunt de l'altre, fer sentir al dèbil com un perdedror, culpar-lo de la seva fragilitat, anul·lar-lo. Al nostre llenguatge fer servir el "me'l vaig follar" per explicar la destrucció de l'altre. La dona violada no només pateix l'agressió, sinó que encara carrega amb una culpa atàvica, la culpa d'haver estat derrotada. Perdedor avui dia és un mot insultant.
La prostitució tampoc s'escapa de la Teoria. Despentes la va exercir dos anys i ens diu que els límits entre la seducció i la prostitució són borrosos, i que d'això tothom n'és conscient. I tornem-hi: el problema de la prostitució no és el sexe, són els diners. Que coneix moltes dones que no tenen tarifes, sinó que sedueixen homes poderosos i repugnants per diners, per altra banda, hi ha dones que estan estones amb homes tristos, pobres i solitaris. Unes són dones d'èxit i les altres putes. Potser a les segones se les menysprea perquè són independents, treballen a temps pactat. També és molt crítica amb la marginalització de la prostitució, que per una banda degrada les dones que es dediquen a la prostitució, i també provoca un sentiment de culpabilitat en l'home que n'és usuari. Aquest punt és difícil d'entendre, però s'ho mira des d'un punt de vista pràctic pel fet de conèixer el camp: si les prostitutes es poden guanyar la vida en condicions humanes i dignes, dins del que significa la prostitució, els homes tampoc estigmatitzarien els seus desigs que ara són prohibits i mal vistos. Despentes sembla que aboga per normalitzar la situació per les dues bandes. Despetes sentencia que associar "prostitució" amb "violència cap a les dones" és simplista. El que troba que és violent és el control sobre les dones, i aquest hi pot ser, o no, en la prostitució, en el matrimoni o a la feina.
El porno és el següent capítol, i Despentes el defensa, creu que és una mena d'ansiolític i que se l'ataca perquè creu que es vol que la gent tingui por del sexe. Certament defensa les actrius tinguin unes condicions laborals i de prestigi suficients, i veu molt clar que un gènere en el qual les grans protagonistes són les dones, estigui denigrat i arraconat en un racó fosc. Lligant amb les teories anteriors: l'equivalent al porno pels homes seria la boxa. Els rics paguen per veure com a un home pobre l'estoven i com a una dona pobre la penetren. Per altra banda, troba preocupant el desinterès de les dones cap al porno, com si es vulguéssin negar les seves fantasies, la seva brutalitat, com si volguessin ser uns éssers celestials que no són.
La conclusió és sobre la veu de les dones. Despentes denuncia que les dones no tenen el dret moral a tenir veu, i a queixar-se. Les víctimes han de ser silencioses. I qui les fa callar? Sobretot altres dones, però les que estan properes als llocs de poder,i per això transigeixen amb la dominació masculina. Les furioses no són benvigudes a la festa.
I algunes frases de la conclusió, que podrien ser moltes més, però llavors ja estaria fotocopiant el llibre:
"Facis el que facis, sempre és massa per a un cretí local i cal que intervingui, que provi de tornar-te al ramat".
"Com més qualitats virils li falten a un tio, més alerta està sobre el que fan les dones. I a la inversa, com més tranquil està un home, més tolera la diversitat d'actituds en les dones, i la seva masculinitat".
"La feminitat és la hipocresia. L'art de la servilitat"
"Quan defenseu els vostres privilegis de mascle sou com els empleats dels grans hotels que es creuen que són els propietaris del lloc... uns servents arrogants, i res més"
"Són ells, sou vosaltres els qui heu de conquerir la vostra independència".
La revolució està engegada, ara hem de triar trinxera.
La prostitució tampoc s'escapa de la Teoria. Despentes la va exercir dos anys i ens diu que els límits entre la seducció i la prostitució són borrosos, i que d'això tothom n'és conscient. I tornem-hi: el problema de la prostitució no és el sexe, són els diners. Que coneix moltes dones que no tenen tarifes, sinó que sedueixen homes poderosos i repugnants per diners, per altra banda, hi ha dones que estan estones amb homes tristos, pobres i solitaris. Unes són dones d'èxit i les altres putes. Potser a les segones se les menysprea perquè són independents, treballen a temps pactat. També és molt crítica amb la marginalització de la prostitució, que per una banda degrada les dones que es dediquen a la prostitució, i també provoca un sentiment de culpabilitat en l'home que n'és usuari. Aquest punt és difícil d'entendre, però s'ho mira des d'un punt de vista pràctic pel fet de conèixer el camp: si les prostitutes es poden guanyar la vida en condicions humanes i dignes, dins del que significa la prostitució, els homes tampoc estigmatitzarien els seus desigs que ara són prohibits i mal vistos. Despentes sembla que aboga per normalitzar la situació per les dues bandes. Despetes sentencia que associar "prostitució" amb "violència cap a les dones" és simplista. El que troba que és violent és el control sobre les dones, i aquest hi pot ser, o no, en la prostitució, en el matrimoni o a la feina.
El porno és el següent capítol, i Despentes el defensa, creu que és una mena d'ansiolític i que se l'ataca perquè creu que es vol que la gent tingui por del sexe. Certament defensa les actrius tinguin unes condicions laborals i de prestigi suficients, i veu molt clar que un gènere en el qual les grans protagonistes són les dones, estigui denigrat i arraconat en un racó fosc. Lligant amb les teories anteriors: l'equivalent al porno pels homes seria la boxa. Els rics paguen per veure com a un home pobre l'estoven i com a una dona pobre la penetren. Per altra banda, troba preocupant el desinterès de les dones cap al porno, com si es vulguéssin negar les seves fantasies, la seva brutalitat, com si volguessin ser uns éssers celestials que no són.
La conclusió és sobre la veu de les dones. Despentes denuncia que les dones no tenen el dret moral a tenir veu, i a queixar-se. Les víctimes han de ser silencioses. I qui les fa callar? Sobretot altres dones, però les que estan properes als llocs de poder,i per això transigeixen amb la dominació masculina. Les furioses no són benvigudes a la festa.
I algunes frases de la conclusió, que podrien ser moltes més, però llavors ja estaria fotocopiant el llibre:
"Facis el que facis, sempre és massa per a un cretí local i cal que intervingui, que provi de tornar-te al ramat".
"Com més qualitats virils li falten a un tio, més alerta està sobre el que fan les dones. I a la inversa, com més tranquil està un home, més tolera la diversitat d'actituds en les dones, i la seva masculinitat".
"La feminitat és la hipocresia. L'art de la servilitat"
"Quan defenseu els vostres privilegis de mascle sou com els empleats dels grans hotels que es creuen que són els propietaris del lloc... uns servents arrogants, i res més"
"Són ells, sou vosaltres els qui heu de conquerir la vostra independència".
La revolució està engegada, ara hem de triar trinxera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada