La novel·la gòtica, els contes de terror fins a començaments del segle XX eren la contraposició de l'humà civilitzat amb la natura indomable. Després de les dugues guerres mundials i la guerra freda, el terror, l'horror, ja no el protagonitzen éssers terrorífics i monstruosos no-humans, sinó que són els humans els que són monstruosos i terrorífics. Això és Actes humans.
Han Kang parla d'un dels molts horrors de la humanitat, un de tants, l'aixecament i la sagnant repressió de Gwangju el 1980, a la Corea del Sud que se suposa que estava integrada al Món Lliure. Normalment les novel·les es centren en els supervivents, en aquells que malgrat tot superen les desgràcies. Kang no ho fa, Kang es fixa en els que no sobreviuen, en els perdedors dels perdedors, però es nega considerar-los així, ni en una frase. Haver-ho perdut tot no és un condicionant que transformi el que s'ha viscut fins al moment de perdre-ho tot.
Kang fa un llibre duríssim, que revolta el ventre: putrefacció dels cadàvers, tortures físiques i psicològiques, violacions, traumes, fills morts, germans morts, veïns morts... No oblida cap aspecte de les repressions que crònicament pateix el poble que s'ha alçat per viure lliure. Però ens ho explica amb serenitat, amb un detallisme pausat. Kang ens ensenya les nafres, però ni les burxa, ni les amaga, això sembla fàcil, però mantenir l'equilibri en històries així és ben difícil. A sobre, al llibre no hi ha ni un bri d'amor, ni una llum d'esperança, la fatalitat comença amb la primera majúscula i acaba al darrer punt. Però amb la fatalitat hi ha la dignitat de les persones que en moments desesperats es mantenen fermes, no pels ideals, no perquè no hi ha més opció, sinó perquè saben que volen arribar fins al final en allò que ha estat el gran moment de les seves vides, un moment irrepetible, però del qual no en podran veure la utilitat .
"Sens dubte sabíem que l'exèrcit era infinitament més poderós que nosaltres, però també ens sentíem part d'alguna cosa tan gran com la força de l'exèrcit.
Consciència.
Sí, la consciència neta.
No hi ha res al món que faci tanta por"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada