Una cosa que no hauríem de
practicar els que fem crítiques de teatre és llegir altres crítiques de les
obres que volem criticar. Critiqueu-me, però ho faig. No s’hauria de fer perquè
et poden condicionar, o sigui, et poder acomboiar
cap al gust que regeix l’època. Però hi ha vegades que no entens res. Si llegim
les crítiques dels grans mitjans que parlen de La reina de la bellesa de Leenane de Martin McDonagh, dirigida per Julio Manrique, en diuen que va ser una de
les grans obres de la temporada passada i la majoria la tracten d’obra mestra.
A partir d’aquí t’agafa un tremolor perquè a tu et sembla molt diferent.
Certament el text de Martin McDonagh és rodó, ja ho era fa vint anys quan Mario
Gas la va estrenar i Vicky Peña i Montserrat Carulla la van brodar.
El motor de l’obra continua funcionant: l’aïllament rural és encara més
acusat avui dia, i les malalties mentals que hi havia, encara hi són, i hi seran.
Julio Manrique no fa cap nova aportació al text que fa vint anys ens va fotre
d’hòsties a la cara, (In-yer-face, us
sona?). Hi posa moltes cançons, boniques sí, però que endolceixen -potser
massa- (aquest drama rural i en contraposició, les escenes més dures queden
tacades per un excés de gesticulació en l’acció.
El text descarnat troba massa humanitat en la Marissa Josa i en la Marta
Marco, l’esforç que fan és considerable, bestial, però un tel de dolçor, no sé
si d’actriu o de personatge, impregna les seves interpretacions que haurien de
ser ràncies com les galetes irlandeses kimberleys.
Per altra banda l’actor Enric Auquer sí que encerta el punt just en la seva
interpretació histriònica ma non troppo,
fet que ens torna a demostrar que al teatre no hi ha papers secundaris.
Tornem a la qüestió de sempre: La
reina de la bellesa va ser estrenada en una nau gòtica de la Biblioteca de
Catalunya, aquí la vam veure al gegantí teatre Fortuny, que en multiplica per
vuit l’aforament. Segurament que els altres crítics van veure una obra molt
diferent de la que vaig veure jo, o no.
Publicada ala NW de desembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada