Blanc

Blanc és el llibre més trist que he llegit. adoro Han Kang i per això me'l vaig fer portar en francès quan va sortir la traducció. Però sempre que llegeixo en una altra llegua em queda un fil de sospita de si la interpretació que n'he fet és la bona, o bé condicionada pel meu coneixement de l'idioma.

En tot cas Blanc és un llibre que em va fer plorar, normalment no ploro quan llegeixo, i la traducció catalana d'Alba Cunill també m'ha fet caure les llàgrimes. El blanc és el color del dol a les cultures orientals,a la nostra és el color dels taüts infantils, i Kang juga amb les contradiccions d'aquest color: és el color de la mort i de la llum, la primera llum, la primera neu i la primera mort tenen un efecte transfigurador en les persones. 

Blanc és la història de com "jo havia nascut i crescut en l'espai que havia deixat la seva mort", parla de la mort de la seva germana gran al néixer i de com això va fer que els seus pares l'anessin a buscat. Una mort va portar una vida, una llum blanca de mort porta a veure llum d'un nou naixement. Els capítols de la història de sa germana són trasbalsadors, no els avançaré a tu, i expliquen una història molt vella i alhora nova, ara comencem a parlar del dol per aquells nens que no han nascut, o que s'hi han quedat al poc de fer-ho. Ara en comencem a parlar, entenc que fa segles, quan els albats eren el pa de cada dia, la petita tragèdia de cada família no tenia la transcendència que té ara, però en tot cas ara és matèria de literatura, i en el cas de Kang, de la bona literatura. I la considero bona perquè Han Kang ens explica una història, no vol fer autoajuda, no vol donar cap conclusió o cap missatge que hagi de transformar les nostres vides. Han Kang explica la història de la seva germana morta i de com ella ho porta, i res més, i aquesta simplicitat és la seva virtut.

"Tu tenies un riure blanc.

Expressat així, vol dir que ets una persona que pateix en silenci i s'esforça per riure"

Blanc és un llibre de proses poètiques, és un licor de doble destil·lació. Si amb Actes humans ja havia passat pel serpentí la veu que havia trobar amb La vegetariana, ha tornat a passar-lo i Blanc és un licor fi i molt fort, com unes proses fetes d'haikus, per tastar amb didalets i amb paciència.

"Els humans identificaven la resplendor de l'aigua amb la vida. L'aigua que brilla és aigua neta. Només l'aigua bevible -la que dona vida- és transparent"

"La meva existència fa la teva impossible.

Tu i jo només ens veiem les cares per l'escletxa blavosa entre la foscor i la llum"

Editors! Traduïu i publiqueu Han Kang, aquesta literatura és imprescindible.